
Algun dia m'aproparé ... uns milímetres més...
Però serà de nit...
Perquè de dia les parets ens miren.
I jo sóc gelosa dels ulls foranis...
Prefereixo ser un estel i
tenir la teva ombra per companya de nit!
*********
" Some people live for... " Alicia Key
Hòstia, que preciòs!!!!!!
ResponEliminaBufff, vaig a llegir-lo una altra vegada...
Petons!
Pots treure'm d'un dubte?
ResponEliminaQuin sexe te la LLuna del teu relat?
Per mi la LLuna sempre és una dona sensual que envolta el seu estel.
Un petó i una abraçada
Ai aquests brillant del melic...bon cap de setmana! i traquila apropa't apropa't ;P
ResponEliminaBuf, no sabia jo que la lluna també s'enamora.
ResponEliminaDivina, coi com sempre, no m'estranyo pas :-)
ResponEliminaBon cap de setmana bonica!!!!
Cada cop que passo per aquest lloc, m'encanta, i a cada vegada més. Vindrà un moment en què no sabré apartar-me’n.
ResponEliminaBonic l'escrit i la cançó, no et dic res...
ResponEliminales parets miren i les pantalles escolten...
ResponEliminai al món gira cada dia una volta.
petons i llepades llunàtiques!
Oh! Que preciós Joana...Tinc un dubte un estel enamorat de la lluna?
ResponEliminaque bona l´Alicia eh?tinc algun cd d ella i no pots parar mai de donarli voltes
ResponEliminaVeig que tenim estratègies semblants!
ResponEliminaFeliç cap de setmana!
molt maco ibones fotos!
ResponEliminai de puntetes....un peto
ResponEliminaCom sempre, dliciosa, joana!
ResponEliminaPetons,
Serà de nit...
ResponEliminaperquè a la nit,
les paraules no perden sentit
els colors s'amaguen
i els sons són més purs.
Apropa't...
no hi ha cap tacte
com el tacte de la nit.
Preciós, de veritat. Bona setmana, Joana. Un petó.
ResponEliminaEp! tramposa, que aquestes paraules no són teves. Segur que te las van dictar, a cau d'orella, el mossèn i el senyor Pla mentre resseguies la carena.
ResponEliminaMolt maco, m'ha agradat molt!
ResponEliminaBon inici de setmana Joana.
Un petó ben dolç.
Unes paraules precioses per començar la setmana.
ResponEliminaUn petó de nit.
Quina sensualitat!
ResponEliminaPreciós, Joana! Un petonet i bona setmana!
ResponEliminaLlàstima que no se perquè no em funcionen els altaveus... alguna història de l configuració a ves a saber.... Però m'he imaginat una ciutat amb parets altes, edficils alts i estels esguardant-la mentre les ombres -com si d'una novel.la negra es tractés- transcòren anònimes pels carrers. I mentrestant els gats, com els estels esguarden amb la seva llum.
ResponEliminaUh!
una foto preciosa.
ResponEliminaostres!!!!preciós, magnífic, explèndit...
ResponEliminam'encanten les teves paraules.
un petó
"... apropa't doncs, ombra.
ResponEliminaIl·luminant-nos amb la música
del teu esguard,
mentre l'espai es fa un únic
moment de sensacions"
Bona setmana dolcíssim "angel blanc".
Moltes gràcies per tot, per tu.
Petoent dolç ;¬)**
Tienes razón...mejores son las sombras de compañia.
ResponEliminaY Alicia al piano!! que maravillosa, me encanta su música!
Un beso
Hola passava per aquí i m'han encantat les teves paraules.
ResponEliminaseguire passejant per aquí amb el teu permís .
Una salutació
sota els diamants hi ha la cova dels cuaranta lladres, plena de tresors
ResponEliminapetonets
Mmmm... Amb aquestes imatges i aquestes paraules l'imaginació se m'encén!!
ResponEliminaQuina sort tenen els dits
que són els ulls que hi veuen de nit!
crec que gastare el teu youtube de tant escoltar la canço...
ResponEliminaAhhhhhhhh encara no puc escoltar res!!!!!
ResponEliminaMolt sensual es que la nit ,la lluna , els estel, ja se sap.
ResponEliminaCom sempre, un text i una imatge genials :-)
ResponEliminaQue avariciosa; només la vols per a tu sol/a
ResponEliminaGràcies a tots i a totes...Ara no sé si us ha agradat més la fotografia o la cançó...
ResponElimina