El Cel obert

Finestres interiors

que ens descobreixen

llums de taula,

llums de paret.

Celobert

Quan el desig era "deseo"

Me sumerjo en mis palabras invisibles.

Hace unos días que pienso en otra sinfonía.

Rafael Berrio - Algo delicado y difícil

Es un lenguaje que aprendí en la escuela y se quedó en el baúl abarrotado de trastos viejos...

Recito la tabla de multiplicar y el abecedario que me enseñó mi maestra de párvulos.

Fluyen sonidos como algo intacto y placentero. Se agalopan los recuerdos de un tiempo lejano.

Presentes en cada respirar.

Un beso aislado en el aire.

Sentir la emoción dulce de la efervescencia juvenil escondido tras unos mapas de geografía universal, con una cassette de Jane Birkin en Je t'aime Moi non plus...

Fue el despertar del deseo sin tener todavía a nadie a quién abrazar...


Reeditat al matí: El meu primer record del canvi de registre va ser quan vaig preguntar a casa per què a l'escola les papallones eren "mariposas"...

Temps moderns

 Fotograma de la pel.lícula Temps moderns de Charles Chaplin, 1936

No es podia imaginar que amb el temps fos la protagonista anònima d'un estudi científic. Ni de bon tros li havia passat pel cap que seria portada de tantes revistes, cartells i exposicions.

Quan era jove es va enamorar, com la majoria i també amb el pas dels anys s'hi va capbussar una i altra vegada com si l'experiència no hagués servit per a res.

Ella no havia estat diferent. Aquell amor havia de ser per sempre, per què... qui pensa en la data de caducitat d'un episodi tant trasbalsador?

Amb tot no va ser un amor fugisser. Va durar el que va durar i va ser una amor efervescent, viatger i reposat. Intel.lectualment va sumar més que restar i tot i que a les escorrialles dels últims temps es va quedar feta pols no va tardar en refer-se ( o això es pensava , ingènua com era).

Hi havia alguna cosa a dins seu que mai més va anar com la seda. Una espècie d'engrenatge que sovint grinyolava. Era un fet gairebé imperceptible i aïllat però amb tot era evident que no s'havia tornat boja.

Li havien fet tota mena de proves mèdiques i res feia sospitar que hagués perdut el senderi ni que patís cap malaltia.

Fou objecte d'estudi per eminents doctors en medicina. Li van proposar fins i tot entrar a formar part d'un estudi experimental.

El seu cor tot i que funcionava amb la precissió d'un rellotge patia unes alteracions que portaven de corcoll als científics.

Averiguar la causa d'aquest canvi de ritme sense cap alteració fisiològica que ho provoqués era el motiu de l'estudi.

L'estudi consistia en injectar dosis baixes de certs compostos químics i hormonals i veure'n l'efecte.

Amb tot el que li van injectar el seu cos i en especial el seu cor no es van inmutar però sí que ho van fer quan li van administrar Dopamina.

El seu cor va començar a bategar amb força, les galtes se li van tornar d'un roig intens i una eufòria li va recórrer el cos. Estava estirada en una camilla i de sobte es va començar a despullar. Va sentir un desig irrefrenable cap al científic de guardia.Li va dir que n'estava profundament enamorada i que vibrava com mai ho havia fet...

Van fer un registre, una ecografia del cor i un cateterisme amb una càmera pràcticament microscòpica.

Tenien el resultat. la fotografia donaria la volta al món.

Científicament costava demostrar el que era evident. Els vertaders amors queden per sempre en un racó del cor i malgrat no estar escrit enlloc des de temps arcaics algú maquina les nostres emocions i els nostres sentiments des d'allà.
És una altra proposta de Relats Conjunts

El cavaller de la rosa

No el coneixia. No l'havia vist mai. Era el primer cop que el tenia a menys de mig metre. La va mirar i ella li va aguantar la mirada sense saber per què ho feia.

Va preguntar qui era, a la persona de la seva esquerra. Li ho va dir.

- Ah! ....ara hi caic. No me l'imaginava així. Tant se val, tampoc no em treu de res conèixe'l.

A la sortida però, li hagués agradat que haguessin compartit el mateix taxi que els duria a un punt i des d'allà es dirigirien en direccions contràries però els taxis van sortir amb cinc minuts de diferència i no van poder fer el trajecte junts fins a aquell punt on necessàriament s'havien de separar.

La veu...tampoc se la imaginava així, ni l'edat...bé tampoc sap quina edat té. Només se la imagina.

Encara ara quan va descobrint algun dels detalls que a primer cop d'ull no es poden apreciar es sorprèn de comprovar que la primera impressió que tenim d'algú moltes vegades no ens enganya tant.

Creu que és un trobador que li va robar la mirada sense ser de nit...

Cirkus Columbia

" Amb això ( diners)  podràs comprar el que vulguis, però no ho podràs tenir tot"

(Divko al seu fill Martin ) 

Fa 20 anys que es va iniciar el conflicte als Balcans. Danis Tanovic, el director de "En tierra de nadie" ( Òscar al millor film 2001 de parla no anglesa), torna a dirigir una producció Bosniana i Francesa (2010).

Estem a l'any 1991 a Bosnia i Hercegovina. Divko Buntic, exiliat 20 anys a Alemanya,torna a la seva petita ciutat on va créixer. Porta un Mercedes vermell cridaner, una jove xicota amb la qual s'hi  pensa casar i les butxaques plenes de marcs. També l'acompanya un gat negre de la sort.

Els comunistes han caigut i el seu germà , recenment nometat alcalde "democràtic", l'ajuda a desallotjar la casa on hi han viscut la seva dona i el seu fill , Martin.

Divko vol recuperar el seu fill de 20 anys però per poc ho perd gairebé tot.

Una posta en escena senzilla però que ens fa reviure els crus moments abans d'esclatar la guerra europea més recent.

El final, tràgic, ens mostra que l'amor és més potent que qualsevol guerra malgrat posar en joc la vida.

Música de Max Richter i Stéphane Moucha ( val la pena escoltar-los)

25

Tinc motius per estar contenta i de fet ho estic però la distància a voltes em trasbalsa.

T'enyoro, et penso i compto els dies mirant el calendari . S'allarga la data perquè l'esforç ha donat bons resultats i no vols deixar-ho passar.

I passo pàgines escrites i et veig creixent i a poc a poc deslligant-te d'aquest cordó que ens uneix.

Miro fotografies de petitona i de més gran i vull pensar que res ha estat en va.

Els moments compartits, els contes abans d'anar a dormir, les  lliçons apreses a la taula de la cuina, de nit...Algunes confidències dels amics i d'aquell primer amor.

Segurament ens queda molt per a explicar.

Mentrestant contemples el món des d'una altra perspectiva i convius  amb persones  i llengües diferents i amb algú que t'estima i et valora i això em fa immensament feliç.

   Chicago

PER MOLTS D'ANYS!!!

Gotegen ferides quan s'està sol.
Plouen petons amb gust de Pau.
Tot el món espera un canvi teu mentre tu esperes que el faci el món...
Hi ha camins fins i tot sota el mar.
Sense espai no hi ha res a guanyar.
Marc Durandeau - Dona

                                                                                     

llom a la taronja

Mentre mirava el Barça i de passada donava un tomb pels blocs he vist una recepta a cala Assumpta amb llom.

I com que els dies que juga el Barça el sopar és més senzill he pensat que aquesta recepta us pot interessar.

Llom a la planxa ( si és ibèric millor)

Rodanxes de taronja a la plaxa, volta i volta

En un cassó posar suc de taronja, una cullerada de mostassa Dijon i alfàbrega, sal i pebre

Emplatar el llom a sobre la taronja i la salsa per sobre

Bon profit a tothom!