dimarts, 18 de desembre del 2012

Repte poètic visual 238.Solitud

No és el temps que marca la distància,
és el cos distant que marca el temps.
I l'enyor, com un balanceig ens guia
cap a l'infinit.
Quan ens emmirallem  en la poesia  
parlem amb el llenguatge dels sentiments.

Dibuix de la Carme

a

7 comentaris:

  1. novesflors18/12/12 10:46

    Una bona conjunció, el dibuix de la Carme i el teu poema. Sort que tenim la poesia per emmirallar-nos.

    ResponElimina
  2. Pakiba18/12/12 10:55

    Molt maco tan el dibuix con el poema.


    Que tingueu molt bones festes.

    ResponElimina
  3. Joana18/12/12 11:43

    Sentiments... que no faltin Joana!

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas18/12/12 11:47

    Joana, com m'agrada aquest poema. I quanta raó que tens. No és el temps que marca la distància...

    M'agrada el teu llenguatge dels sentiments.

    M'afalaga que hagis agafat el dibuix. Gràcies!

    ResponElimina
  5. iruna18/12/12 18:04

    a mi també m'agrada això que has escrit, joana.
    entre la carme i tu, ben bé un balancí.

    ResponElimina
  6. Unknown25/12/12 14:08

    Et desitjo Bones Festes i un Venturós 2013!

    ResponElimina
  7. Joana26/12/12 10:51

    Novesflors,
    Sempre que ens emmirallen veiem alguna cosa nova :)

    Pakiba,
    Gràcies i bones festes també per a tu.
    Joana,
    Que no ens faltin :)

    Carme,
    Gràcies a tu.Les teves aquarel,les inspiren noia :)

    Iruna,
    Gràcies.
    Núria,
    Els meus millors desitjos per a tu !

    Bon Nadal a tothom!

    ResponElimina