dissabte, 21 d’abril del 2012

Sumant primaveres

Tornen de la Rambla caminant, agafats de la mà. Deixen enrere el rebombori d’un dia senyalat al calendari. Un dilluns no festiu amb els carrers plens de llibres i roses. La tarda cau enfosquint la ciutat dels tres rius.
Les seves passes són com un murmuri d’un temps passat quan els seus cossos tibats i el seu taloneig ressonaven sobre les llambordes, al compàs de les campanes de la catedral. Eren joves i en el seu món hi cabien tots els somnis.
Avui, un any més,  fan el mateix recorregut de tornada a casa amb alguns somnis complerts, un amor com l’or vell perfectamente aliatjat, les seves espatlles corbades i amb el pes de la vida a coll.
Els veig d’esquenes. L’un amb un llibre a la mà, l’altra amb la rosa. Les mans enllaçades. El dia de Sant Jordi apagant-se...
 

Relat que participa al concurs de Relats de Sant Jordi de La Vanguardia . En podeu llegir més al seu seu blog.

Bona Diada a tothom!!!
a

17 comentaris:

  1. Joana21/4/12 3:17

    Preciós, molt tendre.

    ResponElimina
  2. Elfreelang21/4/12 4:46

    Molt escaient i molt romàntic Joana, que tinguis sort en el concurs i molt bones roses i lectures per sant Jordi!!!

    ResponElimina
  3. Sergi21/4/12 6:02

    Un reflex perfectament explicat del que viurà moltíssima gent aquest dilluns. És un dels millors dies de l'any, sens dubtes. Tot i no ser festiu.

    ResponElimina
  4. Violette21/4/12 9:48

    M'encanta, Joana. M'encantes, Joana.

    ResponElimina
  5. Gerònima21/4/12 12:36

    A mi també m'ha agradat!
    Bon St. Jordi nenaaaaaaa!
    :)

    ResponElimina
  6. el paseante21/4/12 15:48

    Jo m'hi fixo sempre en les parelles grans. Em sembla sorprenent quan van agafats de la maneta, com si fos el primer dia.

    Que tinguis una bona diada, Joana.

    ResponElimina
  7. Cris (V/N)22/4/12 0:50

    Preciós relat, tendre i emotiu, tan de "Diada" oi? I aquí, que tan especial és Sant Jordi, no tenim festa.... en fi.
    Bona diada i un petó ben gran :)**

    ResponElimina
  8. khalina22/4/12 2:16

    Es molt emotiu i bonic.Els seus cossos van apagant-se, Sant Jordi també s'acaba fins el proper any, però no el seu amor romàn per sempre

    ResponElimina
  9. Garbí2422/4/12 10:30

    crec sincerament que hi has fet unmolt bon paper. Felicitats.

    ResponElimina
  10. Jordi Dorca22/4/12 10:32

    Felicitats, Joana.

    ResponElimina
  11. novesflors22/4/12 23:45

    Un relat molt tendre.
    BONA DIADA.

    ResponElimina
  12. Alepsi23/4/12 9:23

    Deu ser que estic sensible però... m'has fet caure la llagrimeta i tot... ains... què bonic!

    ResponElimina
  13. Deric24/4/12 9:57

    què m'agrada Sant Jordi i el que representa!

    ResponElimina
  14. DooMMasteR25/4/12 0:05

    Que bonic, Joana!
    Petonets! :-*

    ResponElimina
  15. El porquet25/4/12 1:39

    M'has recordat aquella cançó del Serrat... els vells amants (i per Sant Jordi, ell li compra una rosa, embolicada en paper de plata... i s'agafen de les mans els vells amants...)

    ResponElimina
  16. Jordicine26/4/12 11:25

    M'ha agradat molt. Et felicito. Un petó.

    ResponElimina
  17. Joana26/4/12 14:44

    Gràcies!

    ResponElimina