Tinc motius per estar contenta i de fet ho estic però la distància a voltes em trasbalsa.
T'enyoro, et penso i compto els dies mirant el calendari . S'allarga la data perquè l'esforç ha donat bons resultats i no vols deixar-ho passar.
I passo pàgines escrites i et veig creixent i a poc a poc deslligant-te d'aquest cordó que ens uneix.
Miro fotografies de petitona i de més gran i vull pensar que res ha estat en va.
Els moments compartits, els contes abans d'anar a dormir, les lliçons apreses a la taula de la cuina, de nit...Algunes confidències dels amics i d'aquell primer amor.
Segurament ens queda molt per a explicar.
Mentrestant contemples el món des d'una altra perspectiva i convius amb persones i llengües diferents i amb algú que t'estima i et valora i això em fa immensament feliç.
Chicago
PER MOLTS D'ANYS!!!
Gotegen ferides quan s'està sol.
Plouen petons amb gust de Pau.
Tot el món espera un canvi teu mentre tu esperes que el faci el món...
Hi ha camins fins i tot sota el mar.
Sense espai no hi ha res a guanyar.
Marc Durandeau - Dona
Gotegen ferides quan s'està sol.
Plouen petons amb gust de Pau.
Tot el món espera un canvi teu mentre tu esperes que el faci el món...
Hi ha camins fins i tot sota el mar.
Sense espai no hi ha res a guanyar.
Marc Durandeau - Dona
Enyor i estimació de bracet per celebrar la vida!
ResponEliminaFelicitats a totes dues!
Molts petons!
Gràcies mar. Bona nit!
ResponEliminabon caram, joana. se t'ha fet molt alta.
ResponEliminauna abraçada
Se'ns fan grans, com voliem que es fessin... i els seus èxits seran els nostres.
ResponEliminaFelicitats Joana, a tu per ella, i per a ella!!
Un petó (m'alegre de tornar-vos a llegir. Jo també vos enyorava)
Creixen depressa Iruna.Ja ho veus amb els teus... gràcies i bona nit!
ResponEliminaQue bé Albanta de nou per aquí. Espero que tot vagi bé. T'ho mereixes.Gràcies i a veure si ens veiem a sovint :)
ResponEliminaPerò quin goig, Joana!
ResponEliminasegur que també està enyoradeta de tu, però ara toca créixer i explorar horitzons.
Quin èxit el d'ambdues!
Una abraçadeta moooooooolt gran!
Ai la nena, que ja no és tan nena... i mira que a la mama se li segueix caient la bava igual. Aviat podràs abraçar-la, ja veuràs. Però està en bones mans, pel que sembla.
ResponEliminaFanal,
ResponEliminaTambé m'enyora o almenys és el que diu però està feliç i això ja em tranquilitza .gràcies , una abraçada!
Xexu,
Falten uns mesos Xexu.Potser m'hi arribi jo a l'altre costat.I pinta bé sí:)
Parles de la teva germana gran, oi?
ResponEliminaMoltíssimes felicitats a totes dues...
ResponEliminaSegur que t'enyora... a les mares, ni que sigui amb un somriure d'orella a orella, sempre se les troba a faltar en un moment o altre...
Va, no em posaré "pastelon" que si no la meva reputació a la misèria... ;¬P
Una bossa enorme de petons dolços, avui a repartir.
Unes abraçades immenses, nina estimada
:¬)**********
orgull de mare ben merescut ...felicitats per la part que et toca !!!!
ResponEliminaTé una edat molt bonica, potser no tant com la nostra, però no es pot pas queixar. Si pots, ves-la a veure, Joana.
ResponEliminaAra, més que mai, t'entenc...
ResponEliminaEl meu fa per novembre els 30 a Adelaida.
No és senzill, però han de volar.
Que guapa està!
ResponEliminaI és evident que res no ha estat en va... totes les petites coses de cada dia mentre creixen fan un pòsit absolutament necessari per viure.
Enhorabona a les dues per tenir-vos l'una a l'altra.
Veure'ls feliços és el millor que hi ha, oi? crec que fins i tot acaba curant l'enyorança... saps que està bé i feliç, això és el més important.
és evident que els ocells acaben volant sempre del seu niu i que potser seria més preocupant si no ho hagués fet.
ResponEliminaL'amor no té fronteres ni sap de geografia, l'amor és etern i arriba a tot arreu, fins i tot allà, a les alçades.
ResponEliminaUn escrit molt bonic, Joana.
Malgrat la distància, segur que el lligam perdura amb la mateixa força.
ResponEliminaUna abraçada.
Que ràpid passa el temps, que ràpid es fan grans i ja les trobes caminant al seu aire... tan maques.
ResponEliminaLa meva filla també ha fet 25 anys fa pocs dies; va acabar els seus estudis i ara està a casa però suposo que aviat tornarà a volar del niu i la trobarem a faltar ...
ResponEliminaBona nit Joana.
Felicitats a les dues!
ResponEliminaAquests ianquis ja és ben cert que s'enduen el millor de la nostra terra!!!
Per molt que et facis a l'idea, sempre és difícil la separació dels fills. Llei de vida en diuen, però aquest convenciment no treu l'enyor.
ResponEliminaLa felicitat d'els fills,et porta la pau necessària per dibuixar-te un somriure que t'apropa a la seva felicitat.
Veí,
ResponEliminaQuina pastilleta t'has pres?
Barbo,
Mil gràcies!!
Elfre,
Gràces wapa!
Paseante,
Les edats... en parlem un dia?
Joana,
Novembre és a tocar. Felicitats wapa!
Carme,
Si ells estan bé nosaltres també. gràcies :)
Garbi,
I quant en tenen ganes encara més jajaj
Ferran,
És un cul inquiet com tu :)))
Dissortat,
Fins i tot més...ja saps sense frecs qüotidians :)
Novesflors,
Passa volant i nosaltres no ens podem torbar :)
Pere,
Felicitats també per a tu. Quina edat!!!
Robertinhos,
En parlem un dia, d'acord?gràcies
:),
No ho podies dir millor. Gràcies! I el teu bloc?
:D gràcies mama!!!! :_)
ResponEliminaJo cada dia em conecto a l'Skype per a veure si hi ets!!! si que t'anyoro!!!! M'han dit que una setmana i em diran lo dels crèdits. Tenia que ser avui però algú del departament d'Audiovisuals no ha fet la seva feina!! aixxxxx jejeje
Qué guapa Joana! moltes felicitats! Ets una mare valenta! visca internet, i skype i tot plegat que ho deu fer tot més fàcil, espero.... Una abraçada gran, gran , gran...
ResponEliminaHayley,
ResponEliminaPetons wapa!!!
Abogada,
Ara amb internet estem més a prop :)
Gràcies i una abraçada per tu i la Carla:)