dijous, 21 de juliol del 2011

Ja no compten els passos...



Ja no compten els passos ni tampoc els anys que fa que caminen plegats. Són tants i tants que ho afirmarien amics i familiars però ara mateix estan sols, viuen sols, parlen inclús a vegades sols, però continuen caminant sense comptar el temps. En tenen prou amb la llum esbiaixada d'un fanal com a única companyia de tantes i tantes converses i passejades pel carrer que els porta cap a casa .


Microconte a proposta d'Arlequí, en motiu del 4t aniversari del seu blog
a

13 comentaris:

  1. Pere21/7/11 10:47

    Quan dues persones porten tant de temps caminant plegats ... ja no compten els passos.
    Saps? no m'agrada gens això de venir vell.

    Bona tarda Joana.

    ResponElimina
  2. Quadern de mots21/7/11 11:04

    M'agrada això de l'eterna companyia on no hi ha la necessitat de comptar el passos.

    ResponElimina
  3. Rafel21/7/11 11:24

    Potser una rutina, però tan plena de tendresa...

    ResponElimina
  4. ◊ dissident ◊21/7/11 11:36

    Beneïts ells, que després de tants anys encara semblen estimar-se.

    Molt tendre.

    Salut.

    ResponElimina
  5. Roser Caño Valls21/7/11 11:52

    Preciós, Joana, realment preciós! Moltíssimes gràcies!

    ResponElimina
  6. zel21/7/11 12:15

    D'aquells que no s'obliden, un conte preciós!

    ResponElimina
  7. Pakiba21/7/11 14:59

    Quina sort poder gaudir a la vellesa de la compayia del altra i caminar junts després de tans anys .

    ResponElimina
  8. Carme Rosanas21/7/11 15:48

    Mentre conversen, és que encara tenen coses a dir-se! Un bon conte, Joana.

    ResponElimina
  9. Jordicine22/7/11 0:56

    M'agrada, JOANA. Un petó i bones vacances.

    ResponElimina
  10. lisebe22/7/11 2:22

    Molt maco Joana !! es com si fossin un sol despres de tants anys junts , i el millor de tot es que sempre hi han coses a dir !!!

    Preciós !!

    Un peto i feliç cap de setmana bonica

    ResponElimina
  11. Elfreelang22/7/11 4:30

    Jo també et dic que has escrit un conte preciós!

    ResponElimina
  12. el paseante22/7/11 15:19

    I segur que no es compliquen la vida amb converses trascendentals. Només es pregunten si per sopar és millor una truita d'albergínia o d'espinacs.

    ResponElimina
  13. Joana30/7/11 8:59

    Pere,
    Si ets un noiet encara :)

    Quadern de mots,
    No hauríem de comptar res...només viure :) Benvingut/da!

    Rafel,
    En tot cas una rutina amanida !

    Dissortat,
    Sembla...mai se sap...

    Arlequí,
    Gràcies a tu!

    Zel,
    Ja tenim molt per no oblidar...al sac :)

    Pakiba,
    Tota la raó, molts voldrien...

    Carme,
    Millor que parlin, molt millor...

    Jordicine,
    Bones vacances també per a tu!

    Lisebe,
    Gràcies i cuida't molt :)

    Elfree,
    Bones vacances i gràcies!
    Paseante,
    Jo de carbassó :)
    Bon cap de setmana a tothom!

    ResponElimina