M'agraden aquestes finestres, i per descomptat l'escon també!I les paraules, el que més, a sota, l'escon guarda mil somnis!
A mi m'agrada tot! vull dir que sí les finestres...l'escon...el poema
per cert no sabia que es deia escon...
Jo he buscat la paraula i em surten coses molt diferents! És clar que l'he buscat al google directament, dropo que és un... Sembla una casa molt antiga, compto que ho deu ser.
el temps passa i tot objecte recull vivències, si l'escon podés parlar ens explicaria moltes coses, algunes fins i tot per ruboritzar-nos
Escon, una paraula que he aprés avui, al teu blog, no l'havia sentida mai...
Jo tampoc, Joana.Mira per on...una nova descoberta!Un petó de camí!
I quina italiana bellesa!Bon diumenge!
Precioses finestres que s'obren a poc a poc, com els ulls quan despertes, s'omplen de llum i de mirades ... Bon dia Joana.
Cuan secrets deuan guardar aquetas finestres que s'obran a poc a poc.
Images i paraules d´absoluta pau.
Sembla que el temps s'hagi aturat, assegut en aquest escon, i veure's a si mateix passar per aquestes finestres entreobertes.
És la casa de la Belén Esteban (la princesa del pueblo). L'he reconegut perquè la va treure fa poquet el "Lecturas".
Ostres, Joana, no trobo el teu mail enlloc, me'l pots passar, sispli? Muacks!
M'agraden aquestes finestres, i per descomptat l'escon també!
ResponEliminaI les paraules, el que més, a sota, l'escon guarda mil somnis!
A mi m'agrada tot! vull dir que sí les finestres...l'escon...el poema
ResponEliminaper cert no sabia que es deia escon...
ResponEliminaJo he buscat la paraula i em surten coses molt diferents! És clar que l'he buscat al google directament, dropo que és un... Sembla una casa molt antiga, compto que ho deu ser.
ResponEliminael temps passa i tot objecte recull vivències, si l'escon podés parlar ens explicaria moltes coses, algunes fins i tot per ruboritzar-nos
ResponEliminaEscon, una paraula que he aprés avui, al teu blog, no l'havia sentida mai...
ResponEliminaJo tampoc, Joana.
ResponEliminaMira per on...una nova descoberta!
Un petó de camí!
I quina italiana bellesa!
ResponEliminaBon diumenge!
Precioses finestres que s'obren a poc a poc, com els ulls quan despertes, s'omplen de llum i de mirades ...
ResponEliminaBon dia Joana.
Cuan secrets deuan guardar aquetas finestres que s'obran a poc a poc.
ResponEliminaImages i paraules d´absoluta pau.
ResponEliminaSembla que el temps s'hagi aturat, assegut en aquest escon, i veure's a si mateix passar per aquestes finestres entreobertes.
ResponEliminaÉs la casa de la Belén Esteban (la princesa del pueblo). L'he reconegut perquè la va treure fa poquet el "Lecturas".
ResponEliminaOstres, Joana, no trobo el teu mail enlloc, me'l pots passar, sispli? Muacks!
ResponElimina