Post ambulant A

Cafè Sabor - c/Barra de ferro,7 prop del Museu Picasso

Un post a 6 mans. Fet a correcuita sense deixar pas a la imaginació perquè la realitat ens apressava. Pressa per veure'ns, abraçar-nos i viure una nit especial. Així va ser la segona trobada blocaire. Somriures a dojo i bon rotllo. I a peu dret per no perdre el fil...

Aquí teniu doncs aquest post l'inici del qual comença amb un paràgraf del llibre Llei d'estrangeria de M.Forcano.

" La intimitat en una ciutat de vint milions d'habitants és una quimera. Tanmateix sempre algú s'apropia de tu i acaba dient-te:vine...

I acabes anant i descobreixes que hi ha vida fora d'aquell cau en el que hi vivies.

Passejar per carrers plens de gentada desconeguda, sentir l'anonimat, la llibertat... ser lliure, un més entre vint milions de persones. DooMMaster - El blog d'en DooMMasteR

Ei,ei,ei...tornem enrere. Perquè algú t'ha dit "vine". I si algú et diu "vine", estant entre vint milions d'habitants, el cor, segur, segur, et fa un bot. Un bot ben fort i emocionat. Un esglai d'alegria i temor, un esglai prometador ; un inici d'aventura? Un nou cami per explorar?

Qui hi haurà darrere d'aquest suggerent "vine"? Roger - La llanterna Màgica



Tots aquests interrogants et paralitzen, et fan pensar en tu mateix, en tot el teu món, tot el que tens i tot el que et manca.

La crida que et sorprèn pot espantar-te i més perquè sempre és de qui menys et penses que arribaria. Et sorprèn i saps que només et pot portar coses bones. Malgrat totes les pors deixes el cau i et deixes seduir per aquesta crida. Rits - vuit8ena



Els interrogants que tenia quan m'apropava al restaurant. Què passarà? Com seran els blocaires?

La intimitat potser és una quimera, però trobar-nos i conèixer-nos no ho ha estat. Que bé!

Kweilan. Llibres llegits i per llegir



Però ara torno a mirar enrere i veig que fora hi ha la veu feta puta malgirbada. Repeteix :" vine". I hi vaig , amb les butxaques buides, el cap buit i la bufeta plena. La nit és una trampa i només hi podem caure. ELECTA - E-lecta



- Molt bé, ja sóc aquí - li dic amb un got de vi a la mà.

- Doncs jo també sóc aquí - em respon, amb una croqueta als dits.

- Has vingut , al final - em comenta a cau d'orella.

- He vingut, per principis - li responc, acaronant-li el braç.

És evident que aquest és l'inici d'una gran amistat.

I la nit segueix. Impertèrrita, encisadora, amable...

El Veí de dalt ... Un plaer President :)