Imatge LlddonaÉs la penombra de l’habitació que desdibuixa els contorns. De dia, darrere la persiana, el mar és un trencaclosques de tons blavosos i d’escuma blanca. La tramuntana fa trontollar els tendals. A l’hivern, prop del mar, t’envaeix una solitud volguda. No necessites res que et distregui. Hi vas i prou. Alguna cosa t'hi apropa. Veus les gavines voleiant als terrats. Soles. No necesiten ningú per resseguir les finestres buides. Ignoren que darrera una d’elles algú les observa envejant el seu vol i la seva llibertat.T’hi estaries tot el dia contemplant l’immensitat, el soroll de les ones i les gavines si no fos per l'anhel d'una dolça carícia sota un cobrallit blau.
El mar a l'hivern, és quan més atractiu em resulta :)
ResponEliminadibuixes una dolça melangia...
ResponEliminaun sentiment de solitud lluminosa...
aquest anhel és conegut...
preciós, estimada amiga.
com sempre.
un petó dolç, nina
:¬)****
un blau que convida a deixar-se gronxar per l'anar i venir de les onades...
ResponEliminacom m'agradaria mirar el mar des de la finestra! preciós i evocador escrit!
ResponEliminaEl mar, solament mirarlo donen ganes de escriure poesia.
ResponEliminaPreciós querida amiga.
Jo com Clídice... el mar a l'hivern m'enamora!
ResponEliminaI la carícia també!
Jo trobo els pobles de mar un xic tristos a l'hivern.
ResponEliminaPerò en un dia assolellat contemplar les onades darrere els vidres, sentint aquesta carícia sota els llençols, em faria volar mar endins, com les teves gavines.
Només em faltaria escoltar Nessun Dorma com Javier Bardem en aquella pel-lícula de ...
Bona nit Joana.
Com sempre una delícia les teves lletres.
ResponEliminaLa imatge, preciosa.
Preciós Joana!
ResponEliminaCrec que per aquí darrera hi ha un hotelet que val molt la pena.
Una abraçada!
El mar a l´hivern no té preu, és canviant i màgic,en qüestió d´hores et presenta dos o tres espectacles ben diferents. El vent sempre és el seu còmplice.
ResponEliminaM´has fet mirar estona per la finestra avui, Joana, m´es de l´habitual ;-)
No sóc massa d'hivern, però el teu post m'ha agradat molt. Per cert, Joana, ja tenim el segon sopar blogger en marxa. Un petó.
ResponEliminaes una gran sort poder tenir el mar i la carícia.....aprofita-la fins que puguis. Pots abusar i tot
ResponEliminaLa mar fa goig sempre, el que no m'agrada és l'aglomeració de gent a les platges durant l'estiu, però la mar, sempre fa goig contemplar-la.
ResponEliminaQualsevol dia d'aquests em planto a Cadaqués, no hi vaig des de l'estiu i a mi m'agrada més ara!
ResponEliminaLa mar sempre en hivern i vista des de la teua òptica més encara.
ResponEliminaSalut
És la millor època per gaudir de la mar!
ResponEliminaa mi em posa tan trista la mar a l'hivern. Tan fred, tan solitari...
ResponEliminaQuines ganes de bon temps!
Clicide,
ResponEliminaJa som dues :)
Barbollaire,
:)
Mar,
Potser és la intensitat d'aquest blau...
Elfreelang,
Petites felicitats oi?
Pakiba,
I això que la poesia és difícil .Gràcies wapa
Carme,
Ets una romàntica!
Pere,
Ets un poeta :)Bona nit!
Joana,
Deliciosa Joana. Bon capde!
DooMmaster,
Petit i bufó :)
País,
Quin luxe si tens el mar a prop :)
Jordicine,
Hi ha més biquinis de colors a l'estiu ...Ho tinc en compte. gràcies
Garbi,
Tu tampoc et perds res...apa que l'esmorzar de forquilla mmm
Novesflors,
A l'estiu, a primera o a al capvespre contemplar-lo és un regal.
Déric,
Ara és una bona època :)
Dissortat,
darrere una finestra s'hi està molt bé :)
Alyebard,
I tant!
Nimue,
Ja sé que ets de sol i de dies llargs...Ja falta poquet :)
La vida és simplement això.
ResponEliminaPaseante,
ResponEliminaDeixar fluir el temps...