amb silenci els moments es fan llargs, d'alguna manera estirem el temps, no tots els instants tenen la mateixa durada, cada vegada m'agrada més el silenci..
A mi m'agraden aquests moments i em fan falta...per fer-ho agafo a l'Obi el poso sobre el meu pit... el seu ronroneig fa un efecte relax sobre mi immillorable...
Ui, escoltar-se a un mateix és una cosa molt important, i no sempre ho sabem fer. Celebro que en siguis capaç.
ResponEliminaNo sempre és fàcil trobar temps de silencis.
ResponEliminaI quan els trobes, cal aprofitar-lo bé.
Una abraçada silenciosa.
n'haurien de receptar els metges
ResponEliminaAquesta imatge em fa pensar amb Calella de Palafrugell, mira és el primer que m'ha vingut al cap !? Si que dona tranquilitat i sensació de silènci.
ResponEliminaMeditació, introspecció ... però més tard molt de riure i un xic de disbauxa que és molt saludable:)
ResponEliminaBona tarda Joana.
em fa pensar amb Nizza..
ResponEliminaPhoto: Agave blooming| Merike | Fotki.com
Absolutament necessari.
ResponEliminaNoigo ná!
ResponEliminaés cert ens escoltem....silenci i pau van bé....però ara ja dilluns torna el tràfec
ResponEliminaDe vegades es una bona cura...
ResponEliminaAmb aquet paisatje segur que troben el temps i el silenci que necesitem moltes vegades !!!!!!.
ResponEliminade vegades genial, de vegades terrible. és fantàstic poder-lo tenir quan el volem
ResponEliminaAra amb la grip, he tingut algunes estones d'aquestes. Però prefereixo els temps de silenci que tu descrius.
ResponEliminaQuina bonica foto! Tan de la Costa Brava!
Doncs quina raó que tens!! I avuí amb el refredat que tinc solsament tinc ganes de estar sense llum i en silenci i ben tapada.
ResponEliminaA vegades els silencis diuen mes que las paraules..
M'agrada molt la foto.
Una abraçada
amb silenci els moments es fan llargs, d'alguna manera estirem el temps, no tots els instants tenen la mateixa durada, cada vegada m'agrada més el silenci..
ResponEliminaI escoltar la natura en silenci, o millor dit, el so de la natura...mmm, m'encanta. Per sort aquest cap de setmana ho he pogut fer!
ResponEliminaTens molta raó Joana, el silenci és una cura i si ens escoltéssim més potser no hauríem d´anar tan sovint al metge.
ResponEliminala imatge del maig és preciosa.
I Tossa un indret fantàstic i immillorable per escoltar-se...
ResponEliminaI....silenci...:)
Va molt, però que molt bé! I a més, de tant en tant fa molta falta...
ResponEliminaQue tinguis una bona setmana!
i aquest mateix escoltar-se, és com unes carícies al dins...
ResponEliminacom un fer dissabte...
una bosseta de petons dolços i silenciosos, nina estimada
:¬)***
Ara no puc regalar-me eixe temps de silenci, però ho faré aviat. Quin enyor!
ResponEliminaSempre miro de cercar-ne, encara que només siguin un parell de minuts!
ResponEliminaI no sempre és fàcil JOANA. Un petó.
ResponEliminaSempre va bé fer-ho. Una abraçada!
ResponEliminacoi, sembla Montgat...no seràs tu aquella que m'està seguint tot el dia, perquè ara Montgat, l'altre dia el Sr.Parellada...
ResponEliminaPetons
sí, va molt bé regalar-se temps a un mateix!
ResponEliminaJo crec que ens fa por escoltar-nos. Per això ens envoltem de sorolls.
ResponEliminaA mi m'agraden aquests moments i em fan falta...per fer-ho agafo a l'Obi el poso sobre el meu pit... el seu ronroneig fa un efecte relax sobre mi immillorable...
ResponEliminai el silenci de l'aire no es precios?
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSembla que ens fa falta aquest temps...
ResponEliminaGràcies
El silenci de l'aire és preciós, Mon