Merike, encara espero... Gràcies fanal i Carme!! Pere, El cel allà sembla més blau :) Sargantana, Uisss un 10! vols dir? Montse, Preciós! Ferran,jeje m'has fet riure! Garbi, Feia vent i sol :) Pakiba, De tant en tant m'agrada anar-hi a passejar Ull de cuc, gràcies! Guspira, I per llegir una estona :) Kweilan, El record hi és ! Lolita, Preciós! Alyebard, Ostres me n'alegro :) Sànset, Quanta raó! Mr.Missis, també tens raó :) Dissortat, T'he llegit. bonic i trist Mireia, Mirar el blau i la immensitat del mar és suficient. Elñfreelang, I en un dia feiner encara més :) Paseante, Esperem-ho ! Jordicine, jejeje Joana, Fou un dia de tardor que semblava primavera i feia tramuntana jajaj Rita, gràcies a tu!
Has arribat?
ResponEliminaSense embarrancs,
ResponEliminaasseguda al banc.
Rellotge i tic tac de mar.
i...
ResponEliminahttp://www.goear.com/listen/e3f1f80/en-colliure-serrat
petó de bona nit!
Perfum de sol
ResponEliminaTots els tactes del mar
Sota la torre
Quan veig el mar de Cotlliure, sempre me'n recordo de l'últim vers d'Antonio Machado.
ResponElimina"Estos dias azules y este sol de la infancia..."
Bona nit Joana.
precios..pero no coneixia la canço
ResponEliminatot plegat un 10 !!
Davant de la mar,
ResponEliminaesclat de revolta,
l'onada salta.
Jo sóc fatal, haijuejant, però com m'agrada llegir-vos, als qui en sabeu!
ResponEliminaI si a sobre ho faig amb la companyia d'aquesta imatge tan mediterrània i tan nostrada, coi, què bonic :)
Fantàstic...quina pau!!!
ResponEliminaJoana, Cotlliure es precios i que maco passejar per els seus carrerons.
ResponEliminaBonica canço.
Preciós :)
ResponEliminaRealment, és un bon lloc per esperar... M'encanta mirar el mar!
ResponEliminaUna abraçada guapa!
Per mi el nom de Cotlliure com ja t'ha apuntat algú, sempre va unit al nom de Antonio Machado.
ResponEliminamar de records
ResponEliminaamb sal als llavis
el blau t'escalfa
Avui necessitava alguna cosa així, Gràcies!
ResponEliminaTestimonis d'embarrancs... i d'arribades!
ResponElimina*Sànset*
Hi ha una altra mena de bancs a on també s'hi ha embarrancat molta gent, mariners o no.
ResponEliminaBonica foto i poema.
Joana, eixe sentiment està molt estés últimament, et remet a:
ResponEliminahttp://dissortat.blogspot.com/2010/10/pesar-de-todo.html
Una abraçada
uff quines ganes que fa de seure's i llegir una estoneta o no cal, simplement mirar una estoneta
ResponEliminaMolt bon lloc per a esperar!
ResponEliminaEsperem que els embarrancs no siguin vitals.
ResponEliminaA quina hora? Quin dia? Un petó, JOANA.
ResponEliminaFou a l'estiu,
ResponEliminauna tarda d'agost.
Ara ja és tard.
Que bonic que és aquest lloc, Joana, gràcies per recordar-nos-el!!!
ResponEliminaPetons!
Merike,
ResponEliminaencara espero...
Gràcies fanal i Carme!!
Pere,
El cel allà sembla més blau :)
Sargantana,
Uisss un 10! vols dir?
Montse,
Preciós!
Ferran,jeje m'has fet riure!
Garbi,
Feia vent i sol :)
Pakiba,
De tant en tant m'agrada anar-hi a passejar
Ull de cuc,
gràcies!
Guspira,
I per llegir una estona :)
Kweilan,
El record hi és !
Lolita,
Preciós!
Alyebard,
Ostres me n'alegro :)
Sànset,
Quanta raó!
Mr.Missis,
també tens raó :)
Dissortat,
T'he llegit. bonic i trist
Mireia,
Mirar el blau i la immensitat del mar és suficient.
Elñfreelang,
I en un dia feiner encara més :)
Paseante,
Esperem-ho !
Jordicine,
jejeje
Joana,
Fou un dia de tardor que semblava primavera i feia tramuntana jajaj
Rita,
gràcies a tu!
Que bonic el haiku i que bonic que és Cotlliure. Em porta meravellosos records.
ResponEliminaUn petó, guapa!