Suggeridores, tant la imatge com les paraules.Bona nit, Joana!
Em quedo hipnotitzada i "m'aturo" a llegir-te de nou.Bona nit, Joana.
m'ha encantat això de tímidament palpes...Bona nit, Joana
un vestit que s'ajusta a la mida exacta...una pell preciosa per resseguir camins...
Suau.... i amb tant poques lletres...
Palpar...un verb magnífic
"...i reconeixesels colors que ompliranels llavis..."Bon dia estimada, ninaPetonet dolç:¬)****
Dolç com tu, Joana.... un escrit preciós :) Petons!
Quines paraules tant belles!
Les transparències -però no del tot- són de gran ajuda per imaginar!*Sànset*
Sugeren i bonic con tú.besitos.
I tant suggerent, poc i ben dit...
En el fons, som una ceba :-(
Uooo mmmmmm t'he dit mai com m'agrades?? :)
Quin erotisme!Jo després de palpar ja passaria a mossegar. Amb carinyo eh? ;o)petó, guapa!
Promet! Un petó, Joana.
Quin aperitiu més prometedor... Ets la millor, Joana!Petons!
És fantàstica la sensació de notar la pell que hi ha sota a través de la roba. I aquest "tímidament", que em suggereix l'emoció als dits dels primers avanços, m'encanta.Que tinguis un bon cap de setmana, Joana!
mmmm molt suggerent!
Sota una pellhi ha una altra pelli t'amagues ...Bona nit Joana.
La prova vivent que amb només vuit paraules i una sola imatge es poden fer sentir moltes coses...
les transparències poden donar molt de si... B7s!
Breu i bó = EXQUISIT!!!
Gràcies a tothom...Estic mandrosa
A voltes la timidesa és boan exploradora, obre camins inetressants... si es deixa seduir per la tendresa i no resta impassible.
Tondo,Potser obre més camins que la "no timidesa"...
Suggeridores, tant la imatge com les paraules.
ResponEliminaBona nit, Joana!
Em quedo hipnotitzada i "m'aturo" a llegir-te de nou.
ResponEliminaBona nit, Joana.
m'ha encantat això de tímidament palpes...
ResponEliminaBona nit, Joana
un vestit que s'ajusta a la mida exacta...
ResponEliminauna pell preciosa per resseguir camins...
Suau.... i amb tant poques lletres...
ResponEliminaPalpar...un verb magnífic
ResponElimina"...i reconeixes
ResponEliminaels colors que ompliran
els llavis..."
Bon dia estimada, nina
Petonet dolç
:¬)****
Dolç com tu, Joana.... un escrit preciós :) Petons!
ResponEliminaQuines paraules tant belles!
ResponEliminaLes transparències -però no del tot- són de gran ajuda per imaginar!
ResponElimina*Sànset*
Sugeren i bonic con tú.
ResponEliminabesitos.
I tant suggerent, poc i ben dit...
ResponEliminaEn el fons, som una ceba :-(
ResponEliminaUooo mmmmmm t'he dit mai com m'agrades?? :)
ResponEliminaQuin erotisme!
ResponEliminaJo després de palpar ja passaria a mossegar. Amb carinyo eh? ;o)
petó, guapa!
Promet! Un petó, Joana.
ResponEliminaQuin aperitiu més prometedor...
ResponEliminaEts la millor, Joana!
Petons!
És fantàstica la sensació de notar la pell que hi ha sota a través de la roba. I aquest "tímidament", que em suggereix l'emoció als dits dels primers avanços, m'encanta.
ResponEliminaQue tinguis un bon cap de setmana, Joana!
mmmm molt suggerent!
ResponEliminaSota una pell
ResponEliminahi ha una altra pell
i t'amagues ...
Bona nit Joana.
La prova vivent que amb només vuit paraules i una sola imatge es poden fer sentir moltes coses...
ResponEliminales transparències poden donar molt de si... B7s!
ResponEliminaBreu i bó = EXQUISIT!!!
ResponEliminaGràcies a tothom...Estic mandrosa
ResponEliminaA voltes la timidesa és boan exploradora, obre camins inetressants... si es deixa seduir per la tendresa i no resta impassible.
ResponEliminaTondo,
ResponEliminaPotser obre més camins que la "no timidesa"...