
Amb mans com d'orb et vaig temptar el cos
precipitat per un fosc desig brusc.
Vaig avançar pel teu cos com per un
incendi espès, entre un fum, unes flames,
obrint-me pas, decidit i penós.
Tinc un record vermell a les pupil.les
- la vermellor d'unes flames o sang -,
com el record d'una boca de forn
on hagués vist tota la llenya encesa.
Ulls socarrats, incendiats, de veure't.
Vicens Andrés Estellés
No arribes tard, que encara som per aquí llegint Vicent Andrés Estellés!
ResponEliminaUn poema excel·lent!
ResponEliminaLa passió de l'amor converteix pinta els ulls de vermell.
ResponEliminaMolt bona tria
Aquests blocs bullen de poemes del gran Andrés Estellés.
ResponEliminaSalut i endavant
Quines metàfores més ardents i més boniques, les del poema que has triat.
ResponEliminaMagnífica... la frase final... divina.
ResponEliminaLlegir Estellés és tornar a crear el món.
ResponEliminaSalut i Terra
Doncs, no em fa pas res continuar avui, llegint encara V.A.E. Potser sí que és tornar a crear el món. Un món que m'agrada.
ResponEliminaOstres, noia, l'he reconegt, sense que el títol explicités Estellés, veus? n'hem après més! Petons!
ResponEliminabona tria, bon diumenge...mil petons
ResponEliminaMmmmm m'ha encantat!
ResponEliminaPotser tingui una ment d´alló més recargolada, però sento com sura una forta càrrega eròtica d´aquesta poesia.
ResponEliminaCom la Joana penso que la ultima frase és, brillant!
ResponEliminaòstres, se m'ha passat l'homenatge. Molt bon poema.
ResponEliminaÉs magnífic :) Gran poema, té llum, com tu, petons Joana!!
ResponEliminaÉs magnífic :) Gran poema, té llum, com tu, petons Joana!!
ResponEliminaOstres! Quin poema més sensual! :)
ResponEliminaUn regal preciós el que ens fas avui!!
ResponEliminamoltes gràcies a tothom
ResponElimina