Ara me n'adono que s'ha fet llarg.Un estiu diferent. Els primers dies comptava els dies que feia que havies marxat i aquests darrers comptava els que faltaven per veure't. He buscat el just equilibri de les emocions si és que es pot trobar el punt just. Ni molt ni poc. Ni enyorar-te molt ni patir poc o molt. M'he emocionat al rebre correus i veure't a la pantalla.
He pensat sovint amb les cases i cares noves que t'hauràs trobat, amb les experiències, amb els moments de solitud i amb tot el que hauràs après.
Ets capaç de portar "un nòvio americà"...
Ara necessitarem 71 dies per posar-nos "al dia " de tot.
Demà a la terminal B...Los Angeles - Dusseldorf - Barcelona...t'esperarem!
Jo els deixo quatre dies i ja pateixo, no m'estranya que l'enyoris amb 71 dies. És el que te tenir fills.
ResponEliminaQuans pares i mares ens veiem reflexats en aquest text... Sempre els necessitem i en el fons, ells o elles també a nosaltres. Quan més grans es fan més ho entenen així,...
ResponEliminaEspero i desitjo que tingui una biona arrivada i retrovar un ésser estimat es motiu suficient per renovar les emocions, per altre banda mai superades.
Demà la Terminal B tindrà una llum especial!
ResponEliminaAbraça-la ben fort, Joana!
Un petó per a tú!
Mare només n'hi ha una....segur que serà emocionat retrobar-vos!
ResponEliminaJa torna l'heroïna! Tu per si de cas ves posant un altre plat a taula per si torna amb el noviet, però prepara-li 71.000 abraçades que segur que te les acceptarà de bon grat.
ResponEliminaQuina nit més llarga fins demà poder veure-la sortir de la terminal.
ResponEliminaT'espera una bona xerrameca....de la bona
Entenc i comprenc aquest enyorament.
ResponEliminaDemà t'espera l'emoció de la retrobada.
Salut!!!
Ja veuràs quina alegria, la retrobada.
ResponEliminaApa, que contenta que estàs, ja torna! gaudiu molt del retrobament! Una abraçada.
ResponEliminaLínia 1 i he sabut de què parlaves; són els avantatges d'haver tingut uns "informants" en directe sobre el tema, fa unes setmanes :)
ResponEliminaA veure si ets capaç de dormir, aquesta nit, hehe... Disfruteu el dia de demà!
i tota la vida estarà contenta de tenir uns pares que preferissin patir a no deixar que tingués aquesta experiència.
ResponEliminaQuè canviada la trobareu...segur!
S'enyoren un munt els fills però i lo bé que s'ho haurà passat? Me n'alegro que ja arribi!!
ResponEliminauiuiui doncs jo anava perduda!!! pensava aquí hay tomate!!! ajajajajaj
ResponEliminaQue vagi molt bé el retrobament!!! :)
Ja han acabat els 71 dies... Que vagi molt bé el reencontre mamà!!
ResponEliminaUn feliç retrovament.
ResponEliminaPetonets
Avui nomes passo a saludar-te estic molt enfeinat.
ResponEliminaSalutacions, Striper.
Es fan grans....
ResponEliminaPosaria la ma al fog que no ha de tenir cap problema ni un, la noia, per trobar "novios".
ResponEliminaQuina emoció, només de pensar-ho ja em cauen les llàgrimes!
ResponEliminaai la mama!!! i k? k? com li ha anat? genial, oi?!! ptonets
ResponEliminaA hores d'ara ja haureu xerrat un munt :) Me'n alegro
ResponEliminaPensa que no has perdut una filla 71 dies, pensa que has guanyat un possible gendre americà de per vida :-) Ja ens ho explicaràs.
ResponElimina;¬)
ResponElimina(no faria falta dir gaires coses més, oi nina?)
dues bossetes de petonets dolços
:¬)**********
Ha anat tot bé? Disfruta, JOANA. Petons.
ResponEliminaQuè bonic i emocionant escrit!
ResponEliminaOstres tu! I pensar que un dia em passarà el mateix amb el trasto, tant si és per xicotes com per una altra cosa... aix...
ResponEliminaQuè preciós Joana, segur que ha anat tot bé. Et linko amb el teu permís al post d'avui...
ResponEliminaSegur que ha anat molt bé. Ens en faràs 5 cèntims no de les teves sensacions després de 71 dies...
ResponEliminaSempre explicant tan bé els sentiments.
Petons, guapa!
i que bonica haurà sigut la retrobada i quantes coses tindreu per explicar-vos! :))
ResponEliminaNo sé què dir...
ResponEliminaAlyebard,
ResponEliminaQuan són petits deixen un buit i quan són grans ...també
Maria Rosa,
ës una barreja d'emocions... tu ho dius :)
Fanal,
Només d'arribar a l'aparcament en va caure una que no vegis :)trons i llampecs :)
Elvira,
Ho diuen...de mare..qui en té menja coca i qui no en té no en menja gota :)
Xexu,
Buff de moment no ha augmentat la família :)
Garbi,
Vaig dormir però em vaig despertar d'hora :)
Montse,
Ara ja ha passat el trasbals del primer moment ...
Novesflors,
Una sensació nova :)
Carme,
gràcies!!
Ferran,
Mira que fem safareig eh? jejej ja m'has descobert!
Clint,
Jo diria que ha crescut :)
Kweilan,
Jo també estic contenta de veure-la de nou!
Candela,
Tu sempre "al loro" :)
Albanta,
I sembla que era ahir que acabava el curs :) petons
Pakiba,
gràcies.
Striper,
Una abraçada.
Joana,
Com ho saps...
Toy,
Aixxx
Mireia,
Ufff només em faltes tu :)
Déjà,
T'ho imagines oi? estàs bé tu?
Khalina,
El Jet lag va passant :)
Paseante,
Vols dir que ho hauré d'explicar? Esperaré a Nadal :)que potser tindrem visita...
Barbollaire,
Ara passo per casa teva...una abraçada!
Jordicine,
va bé :)
Estonetes,
Ostres m'emociona llegir-vos!
Dushgel,
Disfruta'l ara peru`q el temps vols :)Abogada,
El teu també m'ha agradat.Agafa el link que vulguis...Rita,
No sé com posar-m'hi :)
Nimue,
en tenim per dies ...
Bajoqueta,
No cal que diguis res. la visita és suficient
Noooooo!!!! ara un nòvio americà!!! joder, putus ianquis, entre el fastfood i que ens "foten" les xiques maques...casumlolla!
ResponEliminaCom estàs? Fa temps que ens tenim un xic penjats.
L'altre dia vaig fer un pit-stop a Girona (volta ràpida per les botigues que teniu cosetes molt maques, granissat sense sucre a l'Antiga i dinar al Mimolet). No et vaig trucar perquè sol estava un parell d'hores (1 dinant).
Per la resta bé, disfrutant la nova feina i gastant els estalvis en moblar el pis. Ja queda menys, entre mitjans d'Octubre i principis de Novembre iniciem el trasllat. Ja en tinc ganes, malgrat que m'espanti el canvi.
Petons
Robertinhos,
ResponEliminaMe n'alegro que estiguis viu :)
Compte amb el "nou blog tan dolç que has obert"...
Una abraçada!!!