Silencis i paraules. No sabem quins són més importants, de vegades. A veure quins guanyen demà.
Esperar pot ser molt dolç...
Dolça espera doncs i que el que es digui sigui ben rebut...
Un silenci compartit pot valer més que moltes paraules.*Sànset*
Doncs caldrà esperar unes hores.*La Rita tenia el blog 'confiscat', no sé ben bé perquè.
els silencis valen la pena esperar-los.
Sóc més de silencis relaxats i, com diu en Sànset, compartits.
ja saps que penso que, el silenci, és allò que dona sentit a les paraules.I un joc de silencis acotxat i acaronat pels murmuris dels frec de... tantes coses...buf!petonet dolç, nina:¬)**
Espero companyia amb el teu silenci.Joc de paraules.Salut!
Bell joc de silenci i mots
Tant de bo la il·lusió de dir hi sigui demà, també.Una abraçada,
Al banc aquest li convé una bona mà de pintura, eh? A veure si pot ser abans de demà!
...silencis de banc, d'espera, de demà. Silencis que juguen entre les persones :)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Serà demàque trobarà el sentitcada silenci.Una abraçada.
demà és avui...espero que aquests silencis que diuen tant els hagis gaudit plenament!
Avui, demà....el temps és relatiu.tic-tac, tic-tac!
Segur que demà, serà un dia de rebre, tu dones molt!
És veritat que els silencis poden donar molt de sí.
A vegades el silenci conté la infinitud de les paraules.M'encanta aquest haiku!
M'assec al bancatrotinat i silenciós.T'hi espero.Petó, Joana!M'encanta com escrius/retrates els sentiments i les emocions!
Esperar és crear il.lusióUna constant mirada al rellotgeEsperar és Desitjar quelcomamb l'incertesa del si arribar
doncs esperaré
Els silencis a vegades porten a interpretacions erronees, jo prefereixo les paraules. Petons.
Les excrecències duodenals del ocells han deixat molt perjudicat a el banc del retrat.Que diguessim...
Please Make Nation of Muhammad Very strongPut this loge in your blogAnd please help me for makethis Campaign Internationality in anther blog of Muslim I am from Makkah and I don’t no English very well only Arabic Thank youGod bless usThe Linkhttp://krkr111.blogspot.com/2010/06/campaign-one-body.html
que no siga massa llarga l'espera i que es puguen dir totes les paraules. B7s!
Si aneu al racó de la fotografia, no caldran massa paraules.
Quants silencis deu haver escoltat aquest banc!
Benvolguda,em fas arribar un correu?, no trobo el teu aquí. El meu és al meu perfil.Un petonet
Silencis i paraules. No sabem quins són més importants, de vegades. A veure quins guanyen demà.
ResponEliminaEsperar pot ser molt dolç...
ResponEliminaDolça espera doncs i que el que es digui sigui ben rebut...
ResponEliminaUn silenci compartit pot valer més que moltes paraules.
ResponElimina*Sànset*
Doncs caldrà esperar unes hores.
ResponElimina*La Rita tenia el blog 'confiscat', no sé ben bé perquè.
els silencis valen la pena esperar-los.
ResponEliminaSóc més de silencis relaxats i, com diu en Sànset, compartits.
ResponEliminaja saps que penso que, el silenci, és allò que dona sentit a les paraules.
ResponEliminaI un joc de silencis acotxat i acaronat pels murmuris dels frec de... tantes coses...
buf!
petonet dolç, nina
:¬)**
Espero companyia
ResponEliminaamb el teu silenci.
Joc de paraules.
Salut!
Bell joc
ResponEliminade silenci
i mots
Tant de bo la il·lusió de dir hi sigui demà, també.
ResponEliminaUna abraçada,
Al banc aquest li convé una bona mà de pintura, eh? A veure si pot ser abans de demà!
ResponElimina...silencis de banc, d'espera, de demà. Silencis que juguen entre les persones :)
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSerà demà
ResponEliminaque trobarà el sentit
cada silenci.
Una abraçada.
demà és avui...espero que aquests silencis que diuen tant els hagis gaudit plenament!
ResponEliminaAvui, demà....
ResponEliminael temps és relatiu.
tic-tac, tic-tac!
Segur que demà, serà un dia de rebre, tu dones molt!
ResponEliminaÉs veritat que els silencis poden donar molt de sí.
ResponEliminaA vegades el silenci conté la infinitud de les paraules.
ResponEliminaM'encanta aquest haiku!
M'assec al banc
ResponEliminaatrotinat i silenciós.
T'hi espero.
Petó, Joana!
M'encanta com escrius/retrates els sentiments i les emocions!
Esperar és crear il.lusió
ResponEliminaUna constant mirada al rellotge
Esperar és Desitjar quelcom
amb l'incertesa del si arribar
doncs esperaré
ResponEliminaEls silencis a vegades porten a interpretacions erronees, jo prefereixo les paraules. Petons.
ResponEliminaLes excrecències duodenals del ocells han deixat molt perjudicat a el banc del retrat.
ResponEliminaQue diguessim...
Please Make Nation of Muhammad Very strong
ResponEliminaPut this loge in your blog
And please help me for make
this Campaign Internationality in anther blog of Muslim
I am from Makkah and I don’t no English very well only Arabic
Thank you
God bless us
The Link
http://krkr111.blogspot.com/2010/06/campaign-one-body.html
que no siga massa llarga l'espera i que es puguen dir totes les paraules. B7s!
ResponEliminaSi aneu al racó de la fotografia, no caldran massa paraules.
ResponEliminaQuants silencis deu haver escoltat aquest banc!
ResponEliminaBenvolguda,
ResponEliminaem fas arribar un correu?, no trobo el teu aquí. El meu és al meu perfil.
Un petonet