Imatge de Hayley
Llum interior
darrere els porticons
Descansa la nit
******
******
Agresolada entra la llum.
Els barrots no clouen la distància
i l'habitació s'omplena
de desig de vida perdurable,
TU erets receptacle
a tota llum pura i neta
i la coïes en teu intern
per retornar-la més polida
a l'exterior que espera.
Restes oberta de records
que noves llums faran seus
en un abastable seguir
en causes de Pau i Amor obertes.
Corre, llum, com Ell corria
netejant les impertinències.
*****
Jo obriria la finestra
esclava d'una marca que barra
els seus ulls a la llum
que la circunda i la traspassa.
Jo obriria la finestra
per mirar i veure
per copsar-hi vida
dins l'habitacle
que resta fosc.
Jo obriria la finestra
perquè el destí
no clogui el seu temps
en la picardia de l'absència.
Gràcies Anton
Va...que descansi ara, que ara li toca al dia!
ResponEliminaMolt molt bon dia tinguis, Joana!
Preciós haikú! :)
És preciós, Joana.
ResponEliminaSón unes paraules belles, per una foto plena de màgia.
Un conjunt formidable.
Bon dia estimada amiga.
Petonet dolç, nina
:¬)*
Una finestra preciosa, suggeridora, m'agrada.
ResponEliminaQue descansi la nit, que després haurà de tornar!
Jo obriria la finestra
ResponEliminaesclava d'una maca que barra
els seus ulls a la llum
que la circunda i la traspassa
Jo obriria la finestra
per mirar i veure
per copsar-hi vida
dins l'habitacle
que resta fosc.
Jo obriria la finestra
per que el destí
no clogui el seu temps
en la picardia de l'absència.
............. Anton
Joana, quina finestra més magnífica!!!!!!! ejem, si més endavant vols, podem posar-la al finestres i ventanas :) El haiku preciós!!! Felicitats nina
ResponEliminaPoques lletres i sempre belles...
ResponEliminaun haiku maravellós.
ResponEliminaGuapíssima la foto!!
ResponEliminaquè deu amagar aquesta finestra? suggereix moltes coses...
ResponEliminaUna foto preciosa... donen ganes de traspassar-la i entrar dintre, sense molestar a la nit... que descanse!!
ResponEliminaUn petó dolceta
Potser es desvella el dia?
ResponEliminaMolt bonic, acollidor, agradable...
ResponEliminaPerò la nit descansa dins o fora. Si és fora deixa-la entrar, que encara fa fresca!
ResponEliminaTu creus que la nit reposa?.
ResponEliminaLa nit hi és, reposa, creix i decreix... dins i fora dels porticons, fora i dins de l'ànima.
ResponEliminaNo? Salut Joana :-))))))))))))
Quina senyora finestra! que la nit dormi que aviat ha de despertar-se el dia!
ResponEliminaperdoneu la meva ignorància, Haiku??
ResponEliminaai sí... descansar... que bé...
ResponEliminaB7s!
Seguint la llum
ResponEliminacom el vent de ponent
travessaria la reixa
per veure't.
Bona tarda Joana.
Una imatge i unes paraules molt suggerents. Petons.
ResponEliminaquines ganes de mirar per la finestra, cap a dins, i cap a fora...
ResponEliminabona nit, nit!
ResponEliminahi ha nits que no descansen ...(serà insomni)
ResponEliminapetons i molt bon cap de setmana
Joana, he collit aquesta finestra que exposes i li he dedicat unes paraules més, també t'he agrait el be que m'has donat i em dones constantment.
ResponEliminaGràcies, noia. Anton.
Un preciós haikú i unes paraules també precioses de l'Anton.
ResponEliminaLa fotografia... força suggeridora i maca, maca també.
Petons bonicaaa!
;)
Un homenatge preciós per aquell corredor que he descobert quan ja no el puc veure.
ResponElimina