Cafè A Brasileira - LisboaEt vaig veure al cafè. Distret. Fitant l’infinit.Una Voll, un bolígraf i un bloc. Com abans quan escrivies poemas a la teva princesa, desfeies nusos existencials i programaves rutes per el món, en una incansable descoberta de tu mateix. Dibuixaves paisatges llunyans i estudiaves llengües foranes.
Ja no fumes. No cremes la teva vida perquè la vida t’ha cremat.
Al reïalme de la princesa no vas ser feliç ni vas trobar repòs lluny de casa.
Avui em sento de nou la princesa que durant un temps va llegir l’amor escrit a la teva pell.
Avui entraré…
Una proposta col.lectiva del blog Adart- lletrAtura - amb 100 paraules. Els relats en paper es repartiran per els cafès de Girona - Hi ha temps fins l'1 d'abril
una voll, un bolígraf i un bloc. És perfecte!
ResponEliminaUn relat molt bo! llegir l'amor escrit en la teva pell....molt bo!
ResponEliminaUn bon relat, tots els que he llegit d'aquesta proposta m'han agradat, sabeu treure molt suc a 100 paraules!
ResponEliminaNo tinc paraules. Preciós... m'ha encantat. Felicitats! ;)
ResponEliminaCent paraules per interpretar una melodia sentimental.
ResponEliminaPerò no entris ... ja està bé així.
Bona nit Joana.
Joana... m'encanta!
ResponEliminaÉs tant bo!
ResponEliminam'agrada tant i tant, Joana.
Bon dia estimada amiga
Petonet dolç, nina
Abraçada immensa :¬)*
El relat, com la vida... tal qual.
ResponEliminaUn 10, Joana!
ResponEliminaGairebé escolto la música d'un fado...
Quan llegeixo cent paraules, em fa l'efecte intern que n'he llegit cent mil, tant em captiva... Anton.
ResponEliminaMolt bonic "l`amor escrit a la teva pell"...
ResponEliminaVaig estar en aaquest cafè, l'any passat, al Gener.... i Pessoa al meu costat ;)
ResponEliminaBon relat, com sempre, felicitats, petons i bona setmana santa!
Un relat fantàstic, però ple de realisme, i al mateix temps de lirisme. Molt bonic de veritat. I la quantitat de sensacions que es poden despertar amb 100 paraules.
ResponEliminaBones festes de Setmana Santa.
L'has brodat Joana!
ResponEliminaÉs una preciositat d'imatge de tota una vida feta amb paraules!
Un petó guapa!
T'ha quedat molt i molt poètic, amoròs, íntim, preciós, Joana, un relat brodat!
ResponEliminaM'ha encantat!
ResponEliminat'ha quedat molt bé!!
ResponElimina"Ja no fumes. No cremes la teva vida perquè la vida t’ha cremat."
m'ha agradat molt..
És que hi tens la mà trencada, Joana, un relat preciós! :-)
ResponEliminaCaram, quina facilitat per recrear un ambient, és fantàstic!!
ResponEliminaAh, veig que estàs llegint LES VEUS DEL PAMANO, el tinc ara mateix ressenyat al blog
Que bo Joana, com sempre.
ResponEliminaFantàstic!! és un relat rodó, cent paraules que dibuixen molt bé una realitat,i potser un imaginari col·lectiu...
ResponEliminaTambé em quedó amb llegir l'amor a la teva pell... inmillorable!
Enhorabona!
Que bonic poder sentir-se així de nou!
ResponEliminaI tu em deies a mi això del sintetitzar... Tu ho has fet amb cent paraules tan sols!
És maca aquesta iniciativa, i és bonic el teu text. Sovint parles de cafeteries. Són marca de la casa.
ResponEliminaGràcies a tots
ResponElimina"Avui em sento de nou la princesa que durant un temps va llegir l’amor escrit a la teva pell", dius. Ho he trobat preciós.
ResponEliminaPS: I el cafè, quin cafè més xulo!
Realment molt bo. Felicito i aprofito per convidar: http://petitesdiscrepancies.blogspot.com/
ResponElimina