dissabte, 19 de desembre del 2009

Socs

Imatge LLddona

Esperen, a l'intempèrie,

el recés d'una llar de foc

per morir.
Blocaire invisible:pista 1:El meu/La meva blocaire invisible i jo tenim una cosa en comú, de moment...

18 comentaris:

  1. Curiosament allà trobaran la pau.

    ResponElimina
  2. Imatge totalment d'hivern/tardor.

    Espero que t'interessin les meves recomanacions culturals.

    Bones festes!
    L'imperdible de ℓ'Àηimα

    ResponElimina
  3. Moriran per donar calor i vida als qui ho necessiten

    ResponElimina
  4. Crec que formen part d'una imatge "ideal" en el meu caparró.
    Una llar de foc, un llibre i fret...
    Bon Nadal Guapa!!

    ResponElimina
  5. Morir potser donaran vida.

    ResponElimina
  6. Les fotografies tenen vida, i tu n'hi has agefit una mica més, oi? Aquests flocs que fan nadal...
    Bonic trocet de bosc i bones soques per a fer caliu.
    Bona entrada a l'hivern i molt bones festes per a tu i els teus!
    Un petó, Joana!

    ResponElimina
  7. M'encanta el que has escrit.... com sempre :) Petons grans!

    ResponElimina
  8. Ara em feu enveja amb això de l'amic invisible! Per què no hi he participat!?! jeje

    Sempre m'hauria agradat anar a buscar llenya per veure com crema i sentir com espetega a la llar de foc...

    Utnoa

    ResponElimina
  9. Ui! si ja neva!

    Que bonics els troncs... i les paraules.


    Així no sóc jo... crec que tenim més d'una cosa en comú... unes quantes, em sembla! :)

    ResponElimina
  10. Unes fotos i uns versos magnífics.
    Molt Bon Nadal.

    ResponElimina
  11. Joana, se m'oblidava dir-te que "a casa meva" he deixat una felicitació de Nadal, gràcies per ser-hi :) Petons!!

    ResponElimina
  12. No se si s'ha gelat el meu ordinador o neva a la teva pàgina.
    Per si de cas et prenc un parell troncs per escalfar-me.

    Bona i freda tarda Joana.

    ResponElimina
  13. No en va el meu blog es diu "Prosopopeia". Tinc la mania de personificar-ho tot. En llegir les teves paraules, tan melangioses i delicades, els troncs m'han fet molta llàstima. És un vers molt bonic. Un petó.

    ResponElimina
  14. Sou dones, les dues blocaires?

    ResponElimina
  15. bonic i molt trist a la vegada!
    un petó

    ResponElimina
  16. potser si, potser no, potser si que puc ser jo :)

    ResponElimina
  17. Dushgel,
    I donen pau!

    Jordi,
    I tant i molt m'interessen!

    Garbi,
    Una llar sense foc no és una llar :)

    Joana,
    El que dius és un regala!gràcies wapa

    Striper,
    Molta vida quan cremen.


    Fanale,
    Gràcies per les teves paraules. Bones festes per a tu també!

    Cris,
    petons wapa

    Utnoa,
    L'any que ve t'hi apuntes i a jugar!
    Jo he pujat sentit l'espetec dels tronc i veure com es fon el caliu... :)

    Carme,
    Em sembla molt que vas encertada! :)
    gràcies!

    Joana,
    Bon Nadal wapa!

    Cris,
    Ja hi he anat!gràcies

    Pere,
    Neva! Agafa i escalfa't!

    Laura,
    Gràcies! El teu blog és senzillament preciós!

    Veí,
    SÍ!TU no ets...

    Bargalloneta,
    Les coses boniques solen ser tristes...no totes però...

    Arare,
    Hauràs d'esperar més pistes! petons reina mora!

    ResponElimina
  18. Mira que he tallat llenya en la meva vida. I ara m'has fet pensar que potser era un acte trist.

    ResponElimina