dimarts, 1 de desembre del 2009

L'última

Imatge llddona
L'he trobada sola, desvalguda, al mig del jardí. Sacsejada per el vent de tardor, sense pietat.

Cau i s'aixeca. Ningú se la mira. Ningú vol lluir-la.

Ella reté allò que va ser. Ja no desprèn la bellesa gerda de la joventut però sí que escampa el seu perfum que atrau a més d'una càmera abans que li piquin l'ull.
a

23 comentaris:

  1. Striper1/12/09 14:14

    Jo aquest mati les he trobada enblanquinades per la gebra , pero encara precioses.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas1/12/09 14:15

    Sí que sembla desvalguda, i crec que encara guarda una altra mena de bellesa. I el perfum, doncs la seva essència!

    ResponElimina
  3. Robertinhos1/12/09 14:22

    i és que la bellesa no es perd, sol es camufla

    ResponElimina
  4. kika1/12/09 14:27

    en tinc un així. igual igual :-)

    ResponElimina
  5. Sergi1/12/09 15:12

    Ara a descansar una temporada, que es posi a dormir uns mesos a veure si pot ser la primera en obrir-se a la primavera.

    ResponElimina
  6. khalina1/12/09 16:36

    sola però ben bonica!

    ResponElimina
  7. Joana1/12/09 22:47

    Cada dia quan vaig a la feina paso per uns carrers on en veig moltes de flors. Fa uns dies semblava primavera...

    ResponElimina
  8. RaT1/12/09 23:30

    A mi és que les flors m'agraden "espatarrades" és a dir ben obertes. Les trobo guapes. Els capolls (que poc m'agrada aquesta paraula) no m'acaben de fer el pes...

    ResponElimina
  9. sànset i utnoa2/12/09 0:15

    De la rosa, sempre en quedarà el nom...

    *Sànset*

    ResponElimina
  10. Cris (V/N)2/12/09 3:22

    I segur que encara fa olor, oi? M'encanten aquestes roses, les més fortes i resistents :) Un petó!

    ResponElimina
  11. Núr2/12/09 6:38

    És millor que no vulguin lluir-la, que, si no, l'arrencarien i no podria gaudir de la primavera següent!

    ResponElimina
  12. Garbí242/12/09 8:32

    A punt de tancar la temporada resisteixen les ultimes, pero de ben segur les més maques.

    ResponElimina
  13. Pere2/12/09 10:09

    Estic sol i desvalgut al mig del meu jardí com la teva rosa de tardor.
    Ja ningú em mira i aquesta nostàlgia del pas del temps s'emporta la meva joventut.
    Només queda aquella olor de "Eau Sauvage" que tu...

    Bona tarda.

    ResponElimina
  14. fanal blau2/12/09 12:15

    amb aquell encant de salvatgia...
    fa uns dies, a casa, en van florir un parell de ben semblants però vermelles...
    una abraçada, joana!

    ResponElimina
  15. Abogadaenbcn2/12/09 14:02

    la més savia...

    ResponElimina
  16. sànset i utnoa3/12/09 4:01

    La seva maduresa és perfecta!

    Utnoa

    ResponElimina
  17. BACCD3/12/09 4:31

    M'encanten aquestes flors solitàries que encara tenen prou força per resistir encara una mica més!

    ResponElimina
  18. fra miquel3/12/09 10:49

    Jo ja he podat els rosers... ups!
    B7s

    ResponElimina
  19. fra miquel3/12/09 10:59

    Joana! Mira't el cartell que he penjat al meu blog.
    Està aprop de casa teva no? Jo hi seré dissabte.
    T'animes?
    Petons

    ResponElimina
  20. Deric3/12/09 14:36

    m'encanten les roses

    ResponElimina
  21. el paseante3/12/09 16:48

    A finals de febrer o començaments de març neixen les primeres flors a la meva terra de la boira. Son com petits botonets liles que no fan olor, ni massa goig. Però són les primeres quan torna a reiniciar-se el cicle de la vida.

    ResponElimina
  22. Joana9/12/09 13:20

    Gràcies a tots i a totes...Veig que us agraden les roses encara que estiguin mustiues

    ResponElimina
  23. Guspira14/12/09 13:04

    M'agraden molt les roses, sobretot les vermelles.

    ResponElimina