divendres, 4 de desembre del 2009

Porta

Imatge cedida per l' E


D'empeus, darrera la porta...

En silenci i una certa timidesa...

Com s'esborra el neguit de l'espera?
a

25 comentaris:

  1. Pere4/12/09 3:30

    Veig que la porta s'obre.
    Torna l'esperança...

    Bon dia Joana.

    ResponElimina
  2. òscar4/12/09 4:27

    Sols amb espera, però s'acaba esborrant.

    ResponElimina
  3. Déjà vie4/12/09 4:48

    amb un somriure de qui arriba.

    ResponElimina
  4. novesflors4/12/09 6:06

    Jo també voldria una resposta a aquesta pregunta.

    ResponElimina
  5. Striper4/12/09 9:50

    Marxa quant arriba l'alñegria d'acabar l'espera.

    ResponElimina
  6. kweilan4/12/09 12:01

    El neguit de l'espera és complicat esborrar-lo.

    ResponElimina
  7. El veí de dalt4/12/09 14:22

    ...travessant la porta, és clar!

    ResponElimina
  8. Deric4/12/09 15:47

    quina porta de fusta noble més maca!

    ResponElimina
  9. Mon4/12/09 16:51

    M'agraden les portes que s'obren mes que les que un dia se't tanquen
    Entrar per quedar-se, una estona o mes... entrar per trobar el que anheles i desitges
    encuriosit a voltes pel que hi pots trobar, secrets amagats potser que ens faran complices si volem...
    mil petonets

    ResponElimina
  10. Ferran Porta4/12/09 16:56

    Porta? Pensava que em cridaves :-)

    L'espera neguiteja, és veritat; per això val la pena no esperar-se gaire estona a perseguir els nostres somnis.

    ResponElimina
  11. USD5/12/09 1:55

    una porta preciosa que s'afegirà ala meva col.lecció. Gràcies

    ResponElimina
  12. Robertinhos5/12/09 2:14

    entrant i deixant fluir...el neguit

    ResponElimina
  13. BACCD5/12/09 4:07

    No pensant i trucant i entrant.

    ResponElimina
  14. Violette5/12/09 5:55

    Jo, encara que gosi entrar, segueixo amb el neguit a sobre...
    Bon pont, estimada!

    ResponElimina
  15. Bargalloneta5/12/09 8:57

    Si el qui hi ha darrera val la pena.... aguantes el neguit!!!

    ResponElimina
  16. David5/12/09 18:24

    Com m'agradaria poder tindre la porta sempre oberta..., te ho dic de veres.

    ResponElimina
  17. khalina6/12/09 15:35

    això d'esperar posa nerviós, però tampoc dura tant l'espera. Fora neguits!

    ResponElimina
  18. Montse7/12/09 6:45

    el neguit de l'espera també pot ser ben dolç...

    que acabi d'anar bé el pont, reina mora!

    ResponElimina
  19. Carme Rosanas8/12/09 12:13

    Cal esborrar-lo?

    Jo com l'Arare,
    també penso que pot ser dolç.

    Bona tornada a la normalitat!

    ResponElimina
  20. nimue8/12/09 13:35

    això voldria saber jo! b7s!

    ResponElimina
  21. Barbollaire8/12/09 14:25

    amb un somriure,
    una mirada,
    un silenci...

    el bes,
    l'abraçada,
    les pells...

    Petonet dolç, nina
    :¬)*

    ResponElimina
  22. Anònim8/12/09 17:55

    que se abran o que se cierren, pero solas no por favor..

    ResponElimina
  23. el paseante9/12/09 10:57

    Depèn del què (o de a qui) esperis.

    ResponElimina
  24. Joana9/12/09 13:33

    Pere,
    Que mai la perdem...
    Òscar,
    S'acaba esborant...
    Déjà,
    Penso el mateix que tu!
    Novesflors,
    Esperarem doncs...
    Striper,
    L'alegria de veure a qui esperem? :)
    Kweilan
    Depèn de quin neguit no?
    Veí,
    O...sortint :)
    Déric,
    M'encanata!
    Mon,
    Secrets amagats...mmm
    Ferran,
    Atrapar-los si podem...
    USD,
    Gràcies a tu!
    Roberthinos,
    I per què no!
    Dushgel,
    Sense pensar? Vols dir?
    Violette,
    Costa que marxi...tens raó!
    Bargalloneta,
    També tens raó!
    David,
    No la tanquis del tot. Benvingut!
    Khalina,
    Si es pot no esperar ni fer esperar!
    Arare,
    Dolç però també neguiteja...
    Carme,
    Estic d'acord.No sempre s'esborra!
    Nimue,
    Em pensava que m'ho diries...
    Barbollaire,
    Resposta de poeta! gràcies!!!
    Jordim,
    Soles tenen un encant especial...de dubte :)
    Paseante,
    Enigmàtica resposta. Gràcies!

    ResponElimina
  25. Guspira14/12/09 13:02

    amb un somriure dolç i una mirada tendra... :)

    ResponElimina