Imatge googleMassa temps sense dir res. Ara costa trobar l'entonació de les paraules. La conversa. El gest. Aquella mirada robada. El significat absurd del per què.
Va ser un impuls. Com una urgència. El desig posposat per demà. Gratificant. Sense sobresalts . La calma. El gust. La tarda que cau darrere la persiana. La música que s'acaba i només l'abraçada, com passes descalces, s'acomoda. Encaixa . Despertaré el silenci per posar-hi paraules, així com cau la fulla i plana sobre l'aigua...
A vegades costa menys del que esperàvem trobar l'entonació, i els mots i el gest...
ResponEliminaCrec que en aquest post has trobat els mots i l'entonacio perfecta.
ResponEliminaM'has fet pensar en una situació meva, l'has descrita perfectament, costa trobar l'entonació de les paraules i el gest... No crec, de fet, que el pugui recuperar...
ResponEliminaPetons, maca!
El teu silenci ha esdevingut paraules preuades.
ResponEliminaLa mirada robada...
ResponEliminaque bonic tot el que dius, Joana!
l'he trobat... relaxant, el text.
ResponEliminam'agrada!
A mi també m'ha agradat.
ResponEliminaSSssssssttt...!
ResponEliminaQuan fa molt temps que no dius res, potser ja ets una altra persona. I ella/ell també.
ResponEliminaPoques paraules i diuen tant...
ResponEliminasempre es troben, les paraules i els gestos.
ResponEliminasegurament els més senzills, els més clars, són els que reben la força dels silencis.
El silenci no és el buit.És la força de la paraula, del somriure, de la mirada...
una bosseta de petons dolços, nina
:¬)***
Has definit la calma, el relax, les paraules adequades.
ResponElimina*Sànset*
A mi m'agrada el silenci........a voltes m'acompanya i n fa sentir tant i tant be
ResponEliminaJo et veig....entonada. Xisssssssssssssst
ResponEliminastas b?
ResponEliminano despertem el silenci, deixem-lo dormir...
ResponEliminaD'això en dic compenetració.
ResponEliminaM'encanta.
De vegades tenim les paraules, però l'entonació no és l'adequada...
ResponEliminaHi ha silencis que són difícils de trencar, i tant. Però de vegades només és qüestió de començar. La resta es va definint al seu pas.
ResponEliminaés la tardor, oi? jo també estic atardorada.... aisssss :) molt maco, i tant que si!!
ResponEliminaLa fulla cau a l'aigua
ResponEliminaen silenci, sense fer soroll,
però anuncia la seva presencia
i envia el seu missatge
amb infinitat de petites onades,
molt lluny.
Bona nit Joana.
iep! aksta imatge em recorda quelcom. ;)
ResponEliminaTrencar el silenci, si el trenquem ja no el tenim... Falta potser el diapasó que ens doni la nota...interior que sostreu la dificultat d'obrir...
ResponEliminaBrodes els escrits. Dona gust. Anton.
quan t'hi poses, les paraules donen pas de seguida a l'emoció
ResponEliminam'he tornat a rellegir el text, i em pregunto, estàs bé?
ResponEliminapetons
coffee?
El silenci molt sovint és un tresor. De vegades, com ara en l'amor, el silenci esdevé el pitjor dels enemics.
ResponEliminaTal com ho has explicat, ho llegia i semblava escoltar-ho amb música de Fauré.
Petons.
boniques paraules!
ResponEliminaun petó
Espero que t'interessin les meves noves recomanacions del meu blog. A més ara amb un nou disseny, enquestes, i noves seccions. Si vols a més podem fer un intercanvi d'enllaços, espero que t'interessi! Records i cuida't l'Ànima. [www.imperdibleanima.blogspot.com]
ResponEliminaL'imperdible de ℓ'Àηimα
que les paraules siguen boniques si hem de trencar el silenci...
ResponEliminaParaules fetes poesia...
ResponEliminaBona nit, Joana!
Carme,
ResponEliminaPotser tens raó.L'entonació...m'agrada! :)
Striper,
Doncs no m'ho pensava. Gràcies!
Rita,
A vegades saps d'entrada que costarà recuperar-lo però un intent val la pena!
Novesflors,
Gràcies per les teves!
Arare,
ResponEliminaNo sempre tot és tan bonic però per intentar-ho...
Clara,
Ho és...
Kweilan,
Gràcies.
Veí,
:)
Paseante,
Vols dir? :):(
Joana,
A vegades sobren paraules, a vegades en falten...
Barbollaire,
El silenci la força de la paraula. Preciós. Gràcies!
Sanset Utnoa,
El silenci?
Mon,
ResponEliminaA mi també m'agrada i sí que fa companyia quan és desitjat.petons
Garbi,
Vols dir? :)
Déric,
d'acord...una estona més així quiets escoltant-lo...
Salva,
:)
Núr,
L'has clavada!
Déjà,
Sí...i tu? :)
Dushgel,
D'això se'n diu trencar el gel.
Cris,
Ens afecta...catxis!
Pere,
Bonica poesia. Que descansis!
Déjà,
La vas penjar un dia al teu blog?
Rebaixes,
Les teves paraules són com fils d'or...per brodar!
Jésus,
Hi ha dies de tots colors .gràcies
Robertinhos,
Estic bé...gràcies. Ara toca a la ciutat dels 3 rius...
Assumpta,
ës bonic llegir tot escoltant música...i tant! els records però no fan mal :)
Bargalloneta,
Gràcies1
Jordicirach,
Ara hi vaig a donar un tomb...
Nimue,
Tant per tant...
Fanal,
Tu en saps un niu de fer poesia! bona nit fanalet!
El silenci és un trencaclosques espatllat, encaixar-lo resulta difícil. Si ho aconsegueixes, ja em contaràs el secret.
ResponEliminaUna abraçada.
A veces el silencio puede ser bueno. Y no te preocupes, porque siempre se encuentran las palabras adecuadas para romperlo. Tú lo has hecho...
ResponEliminaPetonets
Joana,
ResponEliminaTrobar el moment, buscar les paraules, els gestos, l'entonació...no és fàcil.
Una abraçada!
Eli,
Escriure-ho ja és un pas...gràcies!
Dober zacetek
ResponEliminam'agrada tant aquest text que em quedo en silenci i me'l guardo dins.
ResponEliminaCesc,
ResponEliminaM'agrada que t'agradi...ho dic fluixet...