Pêr desgracia una pintura masa real.
i tanmateix el paisatge continua sent bonic, sense ser-ne conscient...
Miracles dins una situació...Anton.
en el lloc més inesperat es pot trobar també bellesa
Si, i algo que pot fer dolor, darrera també amaga sorpreses, aquesta bellesa... son molt curioses les coses, les imatges, els pensaments...
la imatge, preciosa...la realitat, devastadora...Petonets dolços de bon dia, aromatitzats de pluja i herba humida, nina:¬)****
Profund, real i maco. Un petó, Joana.
Difícil ignorar-lo... difícil acceptar la realitat devastadora...
La finestra sempre emmarca el, indiferent... mentre s'aguanti dreta. Una foto molt maca.
Un marc de desolació per als humans que no aprenem a conviure.
Sempre queden coses bones darrera de les misèries passades, i tot es pot tornar a començar.
Un marc trist però que anuncia ganes d'oblidar un passat trist.
M'encanten les finestres i tot el que transmeten.... Una bona sentència la teva Joana.... petons :)
bona ... salut
No sé què comentar. Però m'he quedat una bona estona mirant aquesta obra teva i de l'E, com en un museu.
Ostres, Joana, un article colpidor! És sorprenent com les bombes han destrossat la casa, però sembla que han deixat el paisatge intacte...
Els paisatges, com l'art, estan per sobre de tot !!
Striper,I ben real que és, per desgràcia!Arare,La natura sempre s'imposa, per sort!Rebaixes,podria estar cremat, oi tant!Déric,Només fa falta que ens n'adonem!Nymnia,Captar-les i tansmetre-les, crec que és de justícia fer-ho!Barbollaire,Quan la vai veure vaig quedar muda, ben cert. Colpeix!Jordicine,Gràcies!Dusch,Una cosa no treu l'altra.EvidentCarme,possiblement és una d'entre mil! de maques i devastadores!Novesflors,I tot per considerar-se uns superiors als altres...ja veusGarbi,Bé que s'ho mereixen una segona oportunitat!Kweila,La gent en té moltes ganes, d'anar endavant (deuen ser fortes)Cris,darrera cada finestra , una història! gràcies a tu!Mossèn,salut!aseante,A l'E li ha agradat el teu comentari... gràcies!Ella és l'artista!Núr,podria estar cremat i negre!Mireia,potser la natura té més seny que els humans...gràcies!
Tu ho has etiquetat com a paraules, però són paraules que van molt endins.
que no sea posible verlo solo a traves de ventanas.un saludo.
Com deia un torero prou famoset:"Im-pressionant"
Siempre es super interesante volver a visitarte.Un besote Joana
En veritat ja no és el marc d'una finestra. És una altra cosa. Caldria invemtar el mot per aquest tipus de finestres sense casa al darrere.
Trist, i el pitjor és que és real
Cesc,Aflora un sentiment de compassió.Tens raó!Me Tis,Ojalá no hubiera foto posible en estas circunstancias. un beso!Aigua_clara,Tu ho dius!Carolina,Gracias por ti visita!Ferran,La guerra no té cap més vocabulari que la indecència!Khalina,Massa real i proper!bon cap de setmana a tothom!
són moltes les coses que el paisatge no pot entendre dels hòmens
Emmarcar impossibles i records...
Jesús,Potser és millor que no ho entengui...Gràcies per publicar-lo als blogs degustació!Cèlia,Això queda a la memòria!
( Bosnia ) Foto cedida per l' EIgnora el paisatge que les bombeshan fet possible emmarcar-lo... 
Pêr desgracia una pintura masa real.
ResponEliminai tanmateix el paisatge continua sent bonic, sense ser-ne conscient...
ResponEliminaMiracles dins una situació...Anton.
ResponEliminaen el lloc més inesperat es pot trobar també bellesa
ResponEliminaSi, i algo que pot fer dolor, darrera també amaga sorpreses, aquesta bellesa... son molt curioses les coses, les imatges, els pensaments...
ResponEliminala imatge, preciosa...
ResponEliminala realitat, devastadora...
Petonets dolços de bon dia, aromatitzats de pluja i herba humida, nina
:¬)****
Profund, real i maco. Un petó, Joana.
ResponEliminaDifícil ignorar-lo... difícil acceptar la realitat devastadora...
ResponEliminaLa finestra sempre emmarca el, indiferent... mentre s'aguanti dreta. Una foto molt maca.
ResponEliminaUn marc de desolació per als humans que no aprenem a conviure.
ResponEliminaSempre queden coses bones darrera de les misèries passades, i tot es pot tornar a començar.
ResponEliminaUn marc trist però que anuncia ganes d'oblidar un passat trist.
ResponEliminaM'encanten les finestres i tot el que transmeten.... Una bona sentència la teva Joana.... petons :)
ResponEliminabona ... salut
ResponEliminaNo sé què comentar. Però m'he quedat una bona estona mirant aquesta obra teva i de l'E, com en un museu.
ResponEliminaOstres, Joana, un article colpidor! És sorprenent com les bombes han destrossat la casa, però sembla que han deixat el paisatge intacte...
ResponEliminaEls paisatges, com l'art, estan per sobre de tot !!
ResponEliminaStriper,
ResponEliminaI ben real que és, per desgràcia!
Arare,
La natura sempre s'imposa, per sort!
Rebaixes,
podria estar cremat, oi tant!
Déric,
Només fa falta que ens n'adonem!
Nymnia,
Captar-les i tansmetre-les, crec que és de justícia fer-ho!
Barbollaire,
Quan la vai veure vaig quedar muda, ben cert. Colpeix!
Jordicine,
Gràcies!
Dusch,
Una cosa no treu l'altra.Evident
Carme,
possiblement és una d'entre mil! de maques i devastadores!
Novesflors,
I tot per considerar-se uns superiors als altres...ja veus
Garbi,
Bé que s'ho mereixen una segona oportunitat!
Kweila,
La gent en té moltes ganes, d'anar endavant (deuen ser fortes)
Cris,
darrera cada finestra , una història! gràcies a tu!
Mossèn,
salut!
aseante,
A l'E li ha agradat el teu comentari... gràcies!Ella és l'artista!
Núr,
podria estar cremat i negre!
Mireia,
potser la natura té més seny que els humans...gràcies!
Tu ho has etiquetat com a paraules, però són paraules que van molt endins.
ResponEliminaque no sea posible verlo solo a traves de ventanas.
ResponEliminaun saludo.
Com deia un torero prou famoset:
ResponElimina"Im-pressionant"
Siempre es super interesante volver a visitarte.
ResponEliminaUn besote Joana
En veritat ja no és el marc d'una finestra. És una altra cosa. Caldria invemtar el mot per aquest tipus de finestres sense casa al darrere.
ResponEliminaTrist, i el pitjor és que és real
ResponEliminaTrist, i el pitjor és que és real
ResponEliminaCesc,
ResponEliminaAflora un sentiment de compassió.Tens raó!
Me Tis,
Ojalá no hubiera foto posible en estas circunstancias. un beso!
Aigua_clara,
Tu ho dius!
Carolina,
Gracias por ti visita!
Ferran,
La guerra no té cap més vocabulari que la indecència!
Khalina,
Massa real i proper!
bon cap de setmana a tothom!
són moltes les coses que el paisatge no pot entendre dels hòmens
ResponEliminaEmmarcar impossibles i records...
ResponEliminaJesús,
ResponEliminaPotser és millor que no ho entengui...
Gràcies per publicar-lo als blogs degustació!
Cèlia,
Això queda a la memòria!