Hi ha paraules que són regals, per a qui les rep , per a qui les escriu. Hi ha músiques, llocs, imatges que ens transporten, que ens fan recordar altres persones, sense ni tan sols saber quines faccions tenen, ni quin color d'ulls ni com s'expressen.
És suficient amb un comentari , una salutació per despertar una riuada d'agradables sensacions...
I de tant en tant ... passa !
Són maques i gratificants aquestes relacions que, mica en mica, es van teixin entre la gent dels blocs.
ResponEliminaQuè més dona que no ens coneguem les faccions o les veus, segurament amb el que anem deixant als nostres blocs, trossets de vida, de sentiments i sensacions, ens podem conèixer més que amb persones que tenim al nostre voltant...
Un post maco, el del Tondo, i un agraïment sentit el teu.
Felicitats a tots dos!
Glups!
ResponEliminaJustament aquest matí he parlat per telèfon amb un amic que s'està al Baix Empordà, i em parlava de la platja de Pals... Ai, la platja de Pals.
Marxo, que estic fent feina, però de la feina. A veure li l'acabo!!
Un petit plaer el teu post, i les paraules de l'amiga Rita!
grans connexions i emocionants!
ResponEliminaNo creo que nadie diga mas de lo que realmente mereces.
ResponEliminaTus palabras llegan...
Besos de domingo.
Absolutament cert, nina.
ResponEliminaAbsolutament cert.
Petonets de dilluns a l'espera de la pluja refrescant
Una abraçada immensa
:¬)*
sí, és cert, establim curiosos i bonics vincles amb persones a les que no hem vist mai però que coneixem molt bé. És bonic! B7s!
ResponEliminaM'agraden les complicitats entre blocaires...
ResponEliminaI sempre em fan riure els no blocaires, quan pregunten... què hi trobeu a comunicar-vos amb persones que no coneixeu de res?
Je, je, je, i tant que ens coneixem!
Llegir-te també és tot un regal, Joana! Gràcies per estar per aquí!
ResponEliminaPotser no ens coneixem, però déu n'hi do les hores que passem junts aprenent d'un blog d'aquí, estimant un blog d'allà... i poquet a poquet coneixent-nos, clar.
ResponEliminaEls no blocaires no ho entendran mai fins que passin a ser-ho, blocaires.
De vegades espanten una mica i tot! Prò són fantàstiques! :D
ResponEliminarealment són curioses les connexions blocaires :) I com diu la Carme, els no blocaires no ho entenen
ResponEliminaCaram!!! que bonic!!
ResponEliminaenhorabona!!!
t'ho mereixies.... això i moolt més!
una abraçada
En el fons tots som veïns de Blogville. Vaig a llegir què ha escrit el Tondo. Tinc curiositat.
ResponEliminasi, pero a veces es tan fragil esta amistad que da miedo cultivarla joana. Lo se por experiencia con otros blogeros, al final todo desaparece y te preguntas a donde fue a parar esa sensacion de camaderia...
ResponEliminaespero que no sea siempre igual.
saludos. a los dos.
Tot just fa una estona que llegia les cròniques d'una trobada de blogaires a Montserrat.
ResponEliminaSi no hi ets es fa difícil d'entendre això de les relacions virtuals, eh?
Salut!
;-)
Hola Joana! He arribat aquí de la mà de la garrofa. Sóc novella en això dels blocs, de tenir-ne, vull dir, tot i que en llegeixo molts. El teu comentari és bonic i vull deixar la meva petjadeta. Crec que es ben bonic les relacions entre autors i seguidors de blocs. Si m´ho permets, vindré de tan en tan a treure el cap!
ResponEliminaPtonet!
és la màgia del blog i pel que val la pena mantenir-lo!
ResponEliminaQue maco :)
ResponEliminaAixò dels blocs és brutal! Després diuen que la xarxa és freda... Per quan el sopar blogger a Girona? L'organitzes tu? M'apunto!!! Un petó, Joana.
ResponEliminaGràcies Rita!
ResponEliminaTondo,
Si suméssim tots els petits plaers.... El plaer és meu!
Estrip,
Tu en dius GRANS! :)
Lirio,
Todos nos merecemos un reconocimiento,unas palabras en un momento u otro. Para ti también mi felicitación por tu blog tan sincero!
Barbollaire,
Tu també ho perceps oi? :) petons de dijous!
Nimue,
I potser mai coneixerem. Això és màgia?
Carme,
Si no hi ets en aquest "món" costa entendre-ho! jejej
Tondo,
I no ho entendran si no es fan blocaires... :)
Núr,
Quedem-nos amb la part més sincera i enigmàtica no?
Khalina,
Sort que per aquí ho entenem...i ho transmatem!
Nymnia,
T'he saltat! Un petit regal ets tu i el teu blog. gràcies!
Bargalloneta,
Penso que tots ens ho mereixem. I tu també!
Paseante,
questa comunitat promet! I...ets una mica tafaner :) anar a espiar en Tondo :)
Me Tis,
Me quedo con esos instantes. Cultivar una amistad va más allà del blog.Quizás cultivamos sensaciones gratas como en un vecindario normal...
Els del Pit,
Està bé a Montserrat davant la moreneta...quins lligams! :)
Judit,
Benvinguda! Novella durant poc temps. Això és una gran família, ja veuràs. gràcies per passar!
Déric,
ja deia jo que era pura màgia...En Tondo però, existeix?
Odalric,
Una mica de llum enmig de tanta foscor ...
Jordicine,
Uau! No et perds res. Haurem de fer-ne un! Ja faré llista!:)
Very shorts, simple and easy to understand, bet some more comments from your side would be great
ResponElimina