dimarts, 16 de juny del 2009

Certeses

google

No hi ha lloc per el rancor en la certesa de les teves paraules.

Sí un deix de melangia quan els meus dits van deixar de repassar el teu cos per darrere vegada. I als llavis un desig encès i tremolós en l'últim bes...

Dels ulls enaiguats vessaven llàgrimes com perles teixides amb fils de saliva. Rodones. Rodolant mentre s'escurçaven les paraules i deixaven pas a les mirades...

I en un instant, el silenci i el darrer regal. Una abraçada.

Al cor i al cos les empremtes dibuixades d'una carícia llarga ... com el roig permanent d'uns llavis , dolços i prohibits...
a

28 comentaris:

  1. Albanta16/6/09 15:09

    Se m'ha encongit el cor...
    Un petó molt dolç nina.

    ResponElimina
  2. Sergi16/6/09 15:33

    Tristament, tot té un final, encara que sigui tan dolç com aquest.

    ResponElimina
  3. kweilan16/6/09 15:33

    Què trist!

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas16/6/09 15:38

    Un final, no sé si dolç o no, sempre una mica trist, però em sembla molt bonic, Joana. Com de bon record.

    ResponElimina
  5. Barbollaire16/6/09 15:57

    nina...
    compartim aire?
    una abraçada immensa?

    uns petonets dolços?

    ResponElimina
  6. el paseante16/6/09 16:28

    Ignoro si és una història llunyana o propera en el temps. Potser imaginada. En qualsevol cas, si en parles així vol dir que va deixar (o ha deixat) empremtes en la teva pell. En la teva ment.

    ResponElimina
  7. khalina16/6/09 16:55

    Trist i bonic!

    ResponElimina
  8. Striper16/6/09 21:34

    Catxis, una abraçada molt grossa.

    ResponElimina
  9. Jordicine17/6/09 0:48

    Llavis prohibits. M'encanta. Un petó, no prohibit, Joana.

    ResponElimina
  10. mas de mi que de... lirio17/6/09 1:34

    Hoy he decidido sentir tus palabras y prescindir de la traducción. ¿y sabes que? Creo que de esta forma lo entendí mejor que nunca aunque puede que se me escapen algunas palabras sin duda se sienten.
    Precioso!!!!

    Besos desde mi alma.

    ResponElimina
  11. Anònim17/6/09 3:12

    Muy bonito, Joana, como casi todo lo que escribes. Delicado y fresco. Que no escriba no quiere decir que no te siga leyendo...

    Un abrazo grande

    JJ

    ResponElimina
  12. estrip17/6/09 5:10

    doncs a mi em sembla molt positiu i molt preciós.

    ResponElimina
  13. Núr17/6/09 6:47

    Com l'estrip, a mi m'ha semblat positiu. I molt molt bunik! Potser és això que el fa positiu... :)

    ResponElimina
  14. Jesús M. Tibau17/6/09 10:51

    les carícies mai ens abandonen del tot

    ResponElimina
  15. novesflors17/6/09 11:30

    Melangiós però bonic.

    ResponElimina
  16. Cèsar Llamborda18/6/09 15:06

    Moltes gràcies per ajudar-nos, gironina !

    ResponElimina
  17. El veí de dalt18/6/09 15:34

    Bufa...arriba Sant Joan; l'estiu...

    ResponElimina
  18. Mon19/6/09 2:39

    es molt bonic a la vegada que tendre, amb glops de tristesa

    ResponElimina
  19. fada19/6/09 7:44

    Glups! M'agradaria pensar que és només poesia. Per dolç que sigui, destil3la tanta tristesa que no voldria que t'hagués passat a tu. Petons, bonica.

    ResponElimina
  20. mossèn19/6/09 11:10

    bufffffffffff ... salut

    ResponElimina
  21. Salva Piqueras19/6/09 22:26

    Segur que només és un "fins després".. segur.

    ResponElimina
  22. Joana19/6/09 22:52

    M'agradaria pensar que no tot s'acaba, i menys coses com les que descrius... però sí, s'acaben i lo important, per mi, és haver viscut i gaudit d'instants com el què has escrit...

    ResponElimina
  23. zel20/6/09 14:59

    Coi, quina peneta que m'ha vingut ara mateix, és com si jo mateixa sentís aquesta pèrdua...
    Ànims reina, petonassos!

    ResponElimina
  24. Abogadaenbcn21/6/09 0:51

    preciós...

    ResponElimina
  25. Mireia21/6/09 1:12

    Trist però ben profund...

    ResponElimina
  26. Deric21/6/09 3:43

    bonic regal el de l'abraçada

    ResponElimina
  27. assumpta21/6/09 11:05

    Preciós, bonic, trist... amb molt i molt de sentiment.
    El millor regal de comiat o de rebuda, sempre una abraçada.

    ResponElimina
  28. Joana22/6/09 15:55

    Potser l'abraçada és aquell gest que intenta retenir allò tan apreciat de l'altra persona, guardar interiorment un bocí, un record o una part d'una vida, potser...

    El que ahir era present avui ja forma part del record...

    Gràcies a tothom! :)

    ResponElimina