M'agrada com el temps s'escola a la meva pell...
Com desxifres el seu tacte en un recorregut interminable...
Lluny...
Imaginat-nos en un recés perdut.
Com els cercles que es dispersen en una tassa de te
tot buscant el camí inexistent cap a l'oblit...
Mentre el sucre es fon .
I queda la dolçor i el perfum del record en forma de present
M'ha resultat molt "entranyable" això de pArfum (amb A), és com ho deia el meu avi!!! (vull dir que els valencians ho llegim amb e i ell ho feia amb una mena d'A, com ho feu els catalans).
ResponEliminaÉs molt suggeridor, és teu?
Ostres Abel ...és una errada molt gran. L'esmeno.Gràcies!
ResponEliminaEs meu, sí. Si no ho fos posaria de qui és!
Bon cap de setmana Abel!
Abel, se li ha escapat en francès, la Joana viu tan a prop d'ells... "parfum, n'est-ce pas"? Sembla que, escrit així, encara fa més bona olor.
ResponElimina;)
Bromes a part, amb el teu breu escrit, tan rodó, m'has fet venir ganes de prendre un te, Joana.
Una abraçada.
Violette,
ResponEliminaOui madamoiselle, le parfum français c'ést de longtemps le milleur!
Bon dia Violette :)
Hauré de fer classes de francès...el tinc rovellat :(
el temps que frega la pell, no és un temps perdut
ResponEliminaAixò sona molt bé... em fa pensar...
ResponEliminaprefereixo el cafè (excepte quan em preparen te amb menta seguint el ritual musulmà), però per ser tu faré una excepció
ResponEliminaPrecioses paraules i preciosa imatge.
ResponEliminael records, sempre o molt sovint, ens desperten algun dels cinc sentits. algunes olors són molt evocadores.
ResponEliminaAmb quina suavitat ho has relatat. Les volutes que busquen un camí ínexistent...Preciós.
ResponEliminaEncara que de te no acostuma, me'n agafen ganes... Coses de l'enyor o record.Anton.
Amb quina suavitat ho has relatat. Les volutes que busquen un camí ínexistent...Preciós.
ResponEliminaEncara que de te no acostuma, me'n agafen ganes... Coses de l'enyor o record.Anton.
Molt suggerent...i al llegir-ho les sensacions es queden una estona dins nostre.
ResponEliminaMoments que, sens dubte, generaran records que en un futur també podràs reviure en forma de present.
ResponEliminael kangi japonès 'te', significa 'mà'.
ResponEliminacom la mà que ha escrit aquesta dolça poesia anomenada te.
Jo ja tinc el te a la mà...
ResponEliminaJo també sóc més de cafè, però certament ve de gust un té ara mateix... ;-)
ResponEliminaBona nit i bon diumenge, Joana!
mmm
ResponEliminaja sento el gust del te
meravella, meravella...
ResponEliminai quin bon present... :)
ResponEliminahmmmmmm! un te boníssim. El sucre es va fonent... i queda la dolçor.
ResponEliminaUhmm Joana, sempre tan exquissita!! Venen ganes de fondre's com el sucre dintre la tassa de té!!
ResponEliminaFeia temps que no et deixava cap comentari, però et llegia... sempre és un plaer fer-ho.
Que passeu bona setmana guapa!!
Com transmets les sensacions!
ResponEliminaJo tampoc sóc massa de tè, però ara em prendria un, amb el sucre fonent-se...
El gust, l'aroma i la sensualitat fràgil del teu escrit semblen traspassar el meu ordinador amb una nitidesa exquisida, gràcies!
ResponEliminaoh que bonic! com sempre les teves paraules m'agraden tant i tantcom aquest perfum de te
ResponEliminaUna manera preciosa de recrear sensacions i plaers. Que bonic....
ResponEliminaJoana, aqui tens un link per si algun dia et decideixes a publicar en paper. Tú poses el preu de venda.
ResponEliminahttp://www.bubok.com/
Una abraçada ;)
Ja tàvisaré
Esmaperdut una vegada més.
ResponEliminaGenial.
L'aroma d'un te posseeix una màgia diferent a la del cafè.
ResponEliminaÉs com de cossos arraulits sota una flassada davant un finestral obert sobre el mar.
Amb la música, nua, de les carícies de les pells...
Una abraçada infinita
una bosseta de petons dolços, nina
:¬)***
Saps que l'he sentit l'olor del te??? I amb molt de sucre, com ha de ser!!
ResponEliminaJesús Mª,
ResponEliminaNi un temps gastat! :)
Cesc,
Només olora!
Robertinhos,
Jo també sóc cafetera però de tant en tant...un te!
Novesflors,
Gràcies per les teves paraules!
Oscar,
I els recrds ens transporten lluny o a prop :)
Anton,
Coses de l'enyor o del record! Maco!
Kweilan,
Aquest és l propòsit !
Xexu,
D'aquí un temps rellegiré tot el meu blog! :)
strip,
Gràcies per la informació :)
Carme,
Ben calentó!
Rita,
El cafè és una addicció...Em vaig pssant al te :)
Déric,
T'agrada?
Zel,
Com tu :)
Nimue,
Petits moments!
Montse,
Queda!
Albanta,
Gràcies i cuida't molt. Ja saps que t'enyorem!
Khalina,
A vegades l'olor del te evoca noves sensacions. El cafè sembla que te l'has de prendre més ràpid, ben calent...
Spock,
Les teves paraules sí que ho són , d'exquisites!Però sé que t'agrada el cava :)))
Mon,
Un altre , doncs?
Hada i Sol
Gràcies . Passaré per casa teva.
Laura,
Qualsevol moment és bo!
Ja t'avisaré,
Gràces. Em faràs d'editor????
Antoni,
Estic contenta de veure't!
Barbollaire,
Em trec el barret...I no afegeixo res més. Gràcies!
Salva,
Llaminer :)