( Es tornen a portar... Desperten... Inspiren... Són un bon regal...)
*****
MESTER D'AMOR
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar - sacrifici fervent -
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada - la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
( de La gesta dels estels,1923)
JOAN SALVAT-PAPASSEIT
Un bes escriu sinfonies d'amor a sobre de una pell.
ResponEliminaCarícies
ResponEliminaEt teclejo.
Vacil•lants
els dits em vaguen pel teu cos.
El tornassol llanós
com el vellut d’un préssec,
esdevé damasquí,
quan va la mà indolent,
lliscant pel teu paisatge.
Després d’aquest passeig,
una vegada més,
caldrà que m’eros...ionis.
J. Mèlich
(amic de la Carme)
Del meu libre "Eros hi era"
quin verb més bonic, besar
ResponEliminasensualitat a flor de pell, sempre :)
ResponEliminaQuin poema (i quin poeta) tan vitalista.
ResponEliminaHe copiat la ide a de l'amic Mèlich i he buscat un poema antic meu que parla d'un bes. O de més d'un.
ResponEliminaT'he buscat els llavis
pels camins roents de sol,
en la calor del mercat
i en l'acollidora alzina,
tan dolços com les móres
de l'esbarzer del camí.
i n'he sentit l'enyorança
tot just acabat el bes
i per no perdre'n la mida
tot seguit l'hem reemprès.
Salvat Papasseit l'he llegit tants cops que hi ha algun poema que me'l sé de mèmoria.
Veig que el Papasseit t'atrau, eh?
ResponEliminaSense comentaris. Salvat-Papasseit ja ho diu tot.
ResponEliminaEs bonic besar-se, i més quan està així explicat
ResponEliminaUn poema molt sensual, que no relaciono amb la fotografia de les sabates d'agulla (més eròtiques). Que tinguis un bon diumenge.
ResponEliminaSempre amb aquell punt tan precís de sensualitat tu... :-)
ResponEliminaBona setmana, maca!
m'encanta Papasseit...
ResponEliminaMolt maco el que dius Striper.Gràcies!
ResponEliminaGràcies Mèlich per aquest poema tan sensual i bonic!
I sona bé amb català amb aquesta "s" sonora...J.M.Tibau
Sort en tenim d'encabir-ho a la vida diària Montse:)
I no passa de moda! Novesflors!
Ooooh! Carme...això de reemprendre un bes... ;)Gràcies!
A tu no Veí? ;)
Et donc la raó Fada!
El difícil és explicar-ho!Khalina
I per què no, sensualitzar l'erotisme? paseante...Bon diumenge i bona setmana per a tu també!
Gràcies Rita i bones vacances!
A mi també ...Nimue!
sempre m'han semblat molt sensuals aquestes mitges
ResponEliminaImpossible no besar aquesta costura...amunt o avall?
ResponEliminaQuin gest tant senzill però tant important.
ResponEliminaUn bes!
jejejej...Déric ;)
ResponEliminaA gust del consumidor...Clint! ;)
Un petó per a tu, Antoni! i gràcies1
a frec de pell unes mitjes unes cames suaus
ResponEliminaPreciós. M'ha encantat. Molt sensible. Un petó.
ResponElimina