dissabte, 13 de desembre del 2008

Poesia a la pell

Imatge google
( Es tornen a portar... Desperten... Inspiren... Són un bon regal...)
*****
MESTER D'AMOR



Si en saps el pler no estalviïs el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.


No besis, no, com l'esclau i el creient

mes com vianant a la font regalada;

deixa't besar - sacrifici fervent -

com més roent més fidel la besada.


¿Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada - la copa ben alta.


Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.


( de La gesta dels estels,1923)


JOAN SALVAT-PAPASSEIT

19 comentaris:

  1. Un bes escriu sinfonies d'amor a sobre de una pell.

    ResponElimina
  2. Carícies

    Et teclejo.

    Vacil•lants
    els dits em vaguen pel teu cos.

    El tornassol llanós
    com el vellut d’un préssec,
    esdevé damasquí,
    quan va la mà indolent,
    lliscant pel teu paisatge.

    Després d’aquest passeig,
    una vegada més,
    caldrà que m’eros...ionis.

    J. Mèlich
    (amic de la Carme)


    Del meu libre "Eros hi era"

    ResponElimina
  3. sensualitat a flor de pell, sempre :)

    ResponElimina
  4. Quin poema (i quin poeta) tan vitalista.

    ResponElimina
  5. He copiat la ide a de l'amic Mèlich i he buscat un poema antic meu que parla d'un bes. O de més d'un.

    T'he buscat els llavis
    pels camins roents de sol,
    en la calor del mercat
    i en l'acollidora alzina,
    tan dolços com les móres
    de l'esbarzer del camí.
    i n'he sentit l'enyorança
    tot just acabat el bes
    i per no perdre'n la mida
    tot seguit l'hem reemprès.

    Salvat Papasseit l'he llegit tants cops que hi ha algun poema que me'l sé de mèmoria.

    ResponElimina
  6. Veig que el Papasseit t'atrau, eh?

    ResponElimina
  7. Sense comentaris. Salvat-Papasseit ja ho diu tot.

    ResponElimina
  8. Es bonic besar-se, i més quan està així explicat

    ResponElimina
  9. Un poema molt sensual, que no relaciono amb la fotografia de les sabates d'agulla (més eròtiques). Que tinguis un bon diumenge.

    ResponElimina
  10. Sempre amb aquell punt tan precís de sensualitat tu... :-)
    Bona setmana, maca!

    ResponElimina
  11. m'encanta Papasseit...

    ResponElimina
  12. Molt maco el que dius Striper.Gràcies!
    Gràcies Mèlich per aquest poema tan sensual i bonic!
    I sona bé amb català amb aquesta "s" sonora...J.M.Tibau
    Sort en tenim d'encabir-ho a la vida diària Montse:)
    I no passa de moda! Novesflors!
    Ooooh! Carme...això de reemprendre un bes... ;)Gràcies!
    A tu no Veí? ;)
    Et donc la raó Fada!
    El difícil és explicar-ho!Khalina
    I per què no, sensualitzar l'erotisme? paseante...Bon diumenge i bona setmana per a tu també!
    Gràcies Rita i bones vacances!
    A mi també ...Nimue!

    ResponElimina
  13. sempre m'han semblat molt sensuals aquestes mitges

    ResponElimina
  14. Impossible no besar aquesta costura...amunt o avall?

    ResponElimina
  15. Quin gest tant senzill però tant important.

    Un bes!

    ResponElimina
  16. jejejej...Déric ;)
    A gust del consumidor...Clint! ;)
    Un petó per a tu, Antoni! i gràcies1

    ResponElimina
  17. a frec de pell unes mitjes unes cames suaus

    ResponElimina
  18. Preciós. M'ha encantat. Molt sensible. Un petó.

    ResponElimina