Alzinar
Caquis
llimoner
Boira baixa
Estany de Banyoles
masia 
Cel rogenc
PessebreLes fulles de la sarment caigudes. Les branques podades, l'heura també.
A l'hort les cols d'hivern , gerdes. Els bròquils encapsats. Blancs i verds. Enciam vinagrat. Aquell que resisteix les glaçades.
No hi ha colors vius. S'han tenyit de foscor. El marró ataronjat juga amb el lila i el grog mat.
El llimoner en un racó, abrigat. El racó assolellat, n'hi diem.
Des del pati estant albiro els perfils muntanyosos. A l'esquerra la cinglera del Santuari del Far i a la dreta el Santuari de la Salud. Mentrestant el sol es va desdibuixant amb llapis de carbó.
L'espurna del dia broda el mantell que cau inexorablement damunt la boscúria. I una a una les xemeneies comencen a fer llar. Recés de nits vora el foc.
Els primers llums s'encasten tímidament al frontal de les masies. Indrets perduts com la mandra que arrossegues esperant la flassada i tancar els ulls.
A l'hivern ve de gust esmunyir-se més aviat sota els llençols i flairar l'escalfor tot escoltant l'espetec dels socs cremant a poc a poc ... fins a l'alba.
Nena, si és com si fos a casa, aquestes fotos...
ResponEliminaPrecioses!
Petonets!
Doncs jo no tinc llarg de foc, però ara mateix me n'aniré a esmunyir-me sota els llençols i les mantetes, que l'hivern m'agrada molt, però el fred del cos no ens el treu ningú.
ResponEliminauns colors i uns moments captats a la perfecció .
ResponEliminaquin regal per la vista gaudir d'aquests paisatges
ResponEliminaM'has transportat Joana.
ResponEliminaCrec que si ara miro per la finestra, enlloc de veure l'asfalt gris i moll, els edicis de la ciutat, podré veure alguna masia amb la xemeneia apagant...I aniré a esmunyir-me sota els llençols
Compartim paisatges. Però tu els dibuixes d'una manera que no ho sé fer. La tardor i l'hivern no m'agraden. En qualsevol cas, he de reconèixer que m'encanta posar-me sota els llençols i les mantes. I escoltar la ràdio, calentet, fins que m'adormo.
ResponEliminaSempre dic que quan sigui gran, aniré a viure a les comarques gironines... de fet ja hi visc tres mesos a l'any, i potser per això encara m'agrada més. Gaudeix l'entorn!!
ResponEliminaJo que estic amb ganes de que vingui la primavera...ja!!!Però val a dir que les fotos són ben maques
ResponEliminaostres quina finestra més maca, boira, cel rogent, camins... llum de dona...
ResponEliminajo hivernaria... hivernaria... hivernaria... zzzz...zzz...zzz....
ResponEliminajo hivernaria... hivernaria... hivernaria... zzzz...zzz...zzz....
ResponEliminaTot hi estant sempre amb contacte amb la natura és un cordial veure i llegir, reconforta,per que el lloc que un habita un s'ho sap tot o quasi tot i no li donem importància, el que has fet és posar-me en evidència de coses que no les veig cada dia.M'agrada. bona nit. Anton.
ResponEliminaJo, com la Zel, sempre em trobo com a casa amb els teus paisatges. L'hivern també té molt bones sensacions, oi?
ResponEliminaJo vaig a fer el mateix que proposa XeXu...
ResponEliminaBoniques fotos.
aixó de sentir el foc des de sota els llençols...fantàstic!
ResponEliminales llimones donen el toc càlid
ResponEliminaCom m'agradaria estar allà!! :-)
ResponEliminaBoniques fotos!
l'hivern i les teves fotos deixeu unes imatges precioses, de postal. la llàstima per mi, fredolic de mena, és que no existeixi un hivern amb la temperatura de la primavera.
ResponEliminaabraçada!
Zel Tu ets més de mar...però els paisatges són molt bonics!
ResponEliminaXexu...la llar de foc hipnotitza... ;)
Striper no sóc una bona fotògrafa però les digitals ho fan força bé ;)
mon Com les de Mont Roig no?
Khalina,
La ciutat també té el seu encant...per unes hores!
Paseante,
Aquests paisatges aporten pau i quan hi ets una mena d'encanteri s'apodera de tu. No et passa?
Salva Quan tu siguis gran ...jo ja estaré a la residència d'àvis i àvies....Muntant "saraus" ;)
Robertinhos,
A tu et va la calor i la salsa...Bé ho sé prou! ;)
Estrip...
T'agrada espiar ? jajajajaj
Nimue
ja queda menys per l'estiu....No hivernissssss
Rebaixes
M'agrada que t'agradi...
Carme
Quina colla totes tres!
Novesflors
Tu amb el Xexu? caram , caram... ;)
Clint
Ja veig que ho has provat...Pillo! ;)
Déric
I àcid! aisssss
Encara són verdes!
DooMMaster
S'hi està molt bé.... jejeje
Òscar
Ara toca una mica de fred...tot arribarà!
Una abraçada a tothom!
Jo sóc d'hivern, m'encanta, i més concretament el desembre, el trobo un mes amb molt d'encís. Sóc signe de foc i potser per això també m'agrada tant la llar de foc. M'hi he passat hores i hores asseguda al davant i a les fosques mirant com cremen els troncs, com peten i deixant-me encisar per les flames... M'encanta!
ResponEliminaUnes fotos amb molt d'encant i unes paraules amb molta calidesa.
Una abraçada!
Unes fotografies precioses, plenes de llum i de color. Un petó i bones festes.
ResponEliminaGuspira A mi també m'agrada l'hivern i buscar l'escalfor en els llocs i en les persones!
ResponEliminaBon Nadal wapa!
Jordicine...un petó i gràcies!Bon Nadal! :)
Que preciós Joana... les fotos són genials però les teves paraules encara més! Quina gràcia, la Salut i el Far... no m'ha costat imaginar-me l'escena! jeje...
ResponEliminauna abraçada guapa!
Sóc 'l'invisible' i m'ha tocat el teu blog... és el primer any que hi participo i vaig una mica a les palpentes, però espero complir com cal...???????????
ResponEliminaSón precioses!
ResponEliminaTotes les estacions tenen el seu encant. Jo sóc més de tardor que d'hivern però també m'agrada buscar l'escalfor sota els llençols i l'edredó.
ResponEliminaÉs fantàstic com a través d'un aparell tan fret com l'ordinador pots transmetre escalfor, Joana.
Gràcies per les imatges
Bon Nadal
Ostres Iruna, tu també veus aquestes imatges? Caram que amagat ho tens! ;)
ResponEliminaOstres , ostres ...invisible vigila amb això d'anar a les palpentes...No prenguessis mal ;)D'entrada en descarto més d'una vintena ...
Quina emoció!
Gràcies Abogada! ;)
Hem de procurar que els hiverns siguin càlids Fra Miquel...Gràcies i Bon Nadal!