dissabte, 29 de novembre del 2008

Oxígen

Imatge de google

Instal.lada en la rutina i

esgarrapant temps al temps.

Guanyant una dècima d'oxígen,

cada dia,

sota l'aigua...

Per quan em falti el respir.

Per quan no aconsegueixi l'escalfor

d'una abraçada robada.

Per quan necessiti desxifrar el sentit de les paraules...

Perquè mai els llavis tinguin gust de comiat.
a

25 comentaris:

  1. Carme Rosanas29/11/08 15:30

    Esgarrapo paraules al temps.
    La rutina s'ensorra
    i fins puc respirar
    sota l'aigua.
    Acarono els teus mots
    i en bec el sentit.
    Sempre sabrem
    on trobar l'abraçada.
    I als llavis gust de mandarina.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas29/11/08 15:30

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. El veí de dalt29/11/08 15:33

    Despedida? hmmm...

    Els llavies tenen aquest gust?

    ResponElimina
  4. Albanta29/11/08 15:58

    Moltes vegades cal aturar-se i agafar AIRE ben fort per poder continuar.
    Una abraçada, sense tindre-la que robar!!

    ResponElimina
  5. Sergi29/11/08 16:03

    Entre els poemes que heu escrit la Carme i tu, m'he de quedar amb el seu, però no perquè sigui més bo, que els dos ho són, i molt, sinó perquè m'agrada més l'optimisme que tant de bo poguessis aplicar-te a tu mateixa, en aquests moments amb tan poc aire.

    ResponElimina
  6. Anònim29/11/08 16:20

    si entendiera mejor el francés, por lo que entendi esta bueno el poema, recolgado no (digo por ser un hispano hablante), la verdad que busque en los blog con el boton de siguiente y encontre este sitio. bueno Felices Fiestas!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  7. Àlex Gómez Ribera29/11/08 16:48

    Aprofitant el temps abans de que s'acabi. M'ha agradat.

    D'altra banda concretamen més,no vull ser perepunyetes, però em sembla que en català d'una "despedida" és millor dir-ne comiat.

    Àlex

    ResponElimina
  8. Striper30/11/08 0:25

    Respirar una mica d'aire fresc cada diaes tan necessari.

    ResponElimina
  9. nimue30/11/08 1:11

    i quant costa de vegades guanyar aquesta mica d'oxígen...

    ResponElimina
  10. khalina30/11/08 7:39

    Bonic però trist, que acompanyat d'una tarda freda i ennuvolada, i que el diumenge acaba... Una mica d'oxígen!!

    ResponElimina
  11. Joana30/11/08 8:26

    Esgarrapant paraules, temps, abraçadaes i petons...
    Sota l'aigua, Carme intento aguantar 1,2,3,4 segons...per quan em falti...És com fer reserves, no se si conscient o inconscienment...
    Preciós el poema! Gràcies! Bon diumenge!
    No pas...Veí...de moment. Només una respiració fonda, per continuar endavant.Prefereixo el gust de mandarina ;)
    Gràcies Albanta... Aturar-se per continuar...M'agrada robar abraçades :)
    Gràcies Xexu. Quan hi ha molts fronts oberts has d'aturar-te i agafar aire, res més. Tot passa! Bon diumenge!
    Bé...AnònimAixò és català. Bones festes!!!
    Molt ben entès Espia. Això volia transmetre. I moltes gràcies. Ja he fet l'esmena. I res de perepunyetes. Tot el contrari. Molt agraïda!
    Si es pot cada dia millor que de tant en tant Striper! Bon diumenge!
    Però almenys intentar-ho...Nimue!
    KhalinaOxígen per tota la setmana i aprofitar el diumenge que ja s'acaba! Bona setmana per a tu també!

    ResponElimina
  12. Deric30/11/08 9:36

    una mica d'oxígen és necessari

    ResponElimina
  13. Jordicine30/11/08 10:40

    Clar que sí. Cal reservar-se per quan no ni hagi. Un petó, Joana.

    ResponElimina
  14. Unknown30/11/08 10:45

    M'he imaginat una estació de tren, de les d'abans. Sense aves ni històries i amb les burques del rellotge de paret avançant inexorablement...

    Precipitant-los al buit de la separació :-) heheheheheh

    ResponElimina
  15. Mon30/11/08 12:42

    hi ha petons que ens deixan sense ale. però just despres de rebrels o donar-los reneix una força interior...aquesta es la nova alenada d'oxigen que ens fa viure...Bona setmana Joana

    ResponElimina
  16. estrip1/12/08 2:57

    sota l'aigua també hi ha racons molt bells! oxigen no tant! però si la rutina no et deixa sortir, de moment, mira de trobar els coralls...

    ResponElimina
  17. Joana1/12/08 4:51

    Sobretot oxígen pu Déric
    Com les formigues...JordicineBona setmana!
    Tondo
    No saps com m'agrada la teva imaginació desbordada. Veus colors i situacions allà on només hi ha paraules. M'oxigenes sense adonar-te. Un petó!
    Bona setmana Mon. Petó oxigenat!
    ;)
    La bellesa, Estrip és arreu. Només cal que la volguem veure...Gràcies!

    ResponElimina
  18. el paseante1/12/08 16:48

    No crec que a tu et falti mai el respir, ni l'escalfor, ni una abraçada robada. Ni que trobis en un petó el sabor del comiat. Seria absurd.

    ResponElimina
  19. ddriver2/12/08 2:25

    hola wapisima
    molr maco com sempre

    ResponElimina
  20. Salva Piqueras2/12/08 6:24

    Aiiiiiiss!! Què ens vols entristir??? Agafa aire i deixa'l anar a poc a por... mira el cel ple d'estrelles... que hi són.

    ResponElimina
  21. Abogadaenbcn2/12/08 9:57

    que dur quan els llavis s'acomiden!


    RESPIRA A FONS!!!!!!!!!

    ResponElimina
  22. Anònim3/12/08 6:12

    Quina foto més bonica mama!
    i l'escrit..ja saps que penso que hauries de fer!

    Una abraÇada!!!!

    ELi

    ResponElimina
  23. Déjà vie3/12/08 8:57

    vols q et porti aigua del riu arno, aire de florencia o pluja italiani dins un potet de mermelada? ;)

    ResponElimina
  24. Joana3/12/08 10:08

    Seria absurd pensar Paseanteque a mi mai em pot faltar ni passar...
    Veig que has tornat sà i estalvi Ddriver. Barcelona ja t'espera!
    Salva fa uns dies una mica ennuvolats! gràcies!!!
    Gràcies per aquesta abraçada Candy!
    I tant! No tardis massa! Un petó Déjà

    ResponElimina
  25. Uribetty3/12/08 14:48

    Molt maco Joana.
    Una abraçada ben forta.

    ResponElimina