No hi ha com enquadrar en una mateixa foto dos elements de mons diferents per tenir una obra d'art. D'això se'n diu també diversitat, i de vegades oblidem les seves virtuds.
Una foto impressionant... ja sé que és de google i no té massa mèrit que t'ho digui a tu, però entre la foto i les teves escuetes però contundents paraules m'has fet pensar!!! Sempre que caminem deixem petjades, encara que ens descalcem i anem de puntetes, no podem evitar el rastre dels nostres passos!!! El nostre pas per la vida queda imprès en la memòria del temps!!! una abraçada!
Parlant del teu blog... les petjandes que deixa són d'aquelles amb un bon regust... i malgrat ara no disposo de tantd e temps com en altres èpoques, estic content de tenir-te aquí. Quelcom anomenat feeling? O qui sap, potser el mateix que separa una petjada de l'altra... no ho sé!
Ara deurà arribar el tren i que pari i que pugin... I ha cada foto que sorpren, com aquesta.Anton.
ResponEliminaPerò si tu ja deixes petjades de normal, Joana!
ResponEliminaM' encanten les teves sabates...
ResponEliminacompte amb el taló no es quedi entre les vies, que a vegades us passa!
ResponEliminavinga, no paris!
I tant que deixes petjades!
ResponEliminaClar que per caminar, caminar, de caminadora... aquestes sabates... ;-)
Espera que et poso la meva xaqueta no t'embrutis les sabates de fang.
ResponEliminasegur que portes unes sabates de recanvi per quan portes moltes petjades... (amb els talons alts... ja se sap... ;)
ResponEliminabona feina
ResponEliminasegur que deixes petjades
salut!
I petjades que es claven amb colors i tot...
ResponEliminaJA penses deixar emprempta allà on vas? Ai, las!
ResponEliminales teves petjades son arreu de la blogesfera
ResponEliminaNo hi ha com enquadrar en una mateixa foto dos elements de mons diferents per tenir una obra d'art. D'això se'n diu també diversitat, i de vegades oblidem les seves virtuds.
ResponEliminaPetjades i fins i tot les sabates!!! Un petó, Joana.
ResponEliminala via fa de l'estora, també vermella, que es mereixen
ResponEliminaQuina foto! Diu moltes coses! Fem el que fem sempre deixem una petjada més o menys profunda. M'agrada seguir les teves petjades blocaires.
ResponEliminaÀlex
I tant que deixes petjada... i de la bona!
ResponEliminaEi! com anem??? feia temps que no entrava per aquí (ni per cap altre blog...). Tot bé?? Molt maca la foto. Apa que vagi bé!!
ResponEliminaSempre caminant Joana, sense aturar-se mai!!
ResponEliminaAquesta foto enganxa la mirada.
Petons dolça
M'agrada molt la foto. I aquestes sabates vermelles trepitgen amb força i sentiment
ResponElimina"... com les teves paraules
ResponEliminaa cau d'orella..."
Petonet dolç, nina
:¬)*
Una foto impressionant... ja sé que és de google i no té massa mèrit que t'ho digui a tu, però entre la foto i les teves escuetes però contundents paraules m'has fet pensar!!!
ResponEliminaSempre que caminem deixem petjades, encara que ens descalcem i anem de puntetes, no podem evitar el rastre dels nostres passos!!! El nostre pas per la vida queda imprès en la memòria del temps!!!
una abraçada!
alerta! el vermell pot resultar perillos a vegades.
ResponEliminauna abraçada.
Amb tot el que jo camino... Em giraré a mirar si també deixo petjades. Que tinguis una bona setmana.
ResponEliminaEstà bé posar color a un camí recte i sense alicients... Bona metàfora de la vida. Un petó i bona setmana.
ResponEliminaCom deia la meva àvia quan m'explicava un conte : "...i camina que caminaràs va arribar a..."
ResponEliminaMolt bona setmana, Jaona!!
quina foto més xula!
ResponEliminaprovocativa, eh? amb aquestes sabatetes...
no deixis mai d deixar petjada, bonica foto.
ResponEliminammmm...clavant les agulles al camí!jejejeje
ResponEliminacamina, camina... i descansa, també.
ResponEliminaEl post dels relats, genial....
jo crec que és el més important: deixar petjades per la vida
ResponEliminaParlant del teu blog... les petjandes que deixa són d'aquelles amb un bon regust... i malgrat ara no disposo de tantd e temps com en altres èpoques, estic content de tenir-te aquí. Quelcom anomenat feeling? O qui sap, potser el mateix que separa una petjada de l'altra... no ho sé!
ResponEliminaVinga wapa! Gràcies per ser-hi!
Gràcies ... per deixar la vostra petjada !
ResponElimina