Com cada any des de en fa 8-10 , el primer diumenge de maig vaig a La Lletissonada. Una caminada per la Vall d'en Bas ( la Garrotxa ). Una caminada llarga en què et lleves de bon matí i te'n vas a dormir com les gallines, cruixit.
Uns 22-23 km muntanya amunt. Llocs tan alts que si t'alces de puntetes pots tocar el cel i si mires per una cinglera t'entra vertigen i no veus el fons.
Aquest darrer diumenge vaig caminar sota un sol de justícia i , per sort, estones a l'obaga, enmig de fagedes pintades al bosc, molsa i falgueres. Ginesta i farigola. La part ombrívola i l'assolellada. Aguilots volant. Orenetes, roquerols, falciots,mallarengues, raspinells, reietons, pinsans i merles. Torrents i alguna font regalimant. El Salt de Sallent que imposa , però la seva cua de cavall és transparent ( poca aigua ).
Salt de Sallent
I com a curiositat d'aquest any - Les escletxes de la Freixeneda - "Un entremat de blocs, passadissos estrets i camins que es perden. Un fenòmen natural. El seu orígen es deu per la inclinació i el trencament ( diàclasis ) de les capes de gresos i margues a causa dels plegaments que hi hagueren a la zona durant la formació dels Pirineus fa uns 40 milions d'anys a causa del xoc de dues grans plaques tectòniques ( l'africana i l'europea ). Alhora la inclinació de les capes provoca que l'estrat de gresos llisqui per damunt de les margues i separi els blocs i origini cavitats i balmes entre ells. Les laminacions que es poden veure en l'interior de la roca es deu a la sedimentació de les sorres a la platja. Aquestes platges formaven part d'una conca oberta al mar Cantàbric. En aquest context es van sedimentar les roques que formen les escletxes i totes les serres que envolten la Vall d'en Bas. "
( Text tret de la revista Puigsacalm - núm 97 )
Escletxes de la Freixeneda
En el punt més alt vam assolir els 1.350 m. No és una gran alçada però comptant que vam sortir d'uns 500m. el desnivell sí que ens va fer bufar ( 850m.).
A mig camí un bon esmorzar ( patrocinat per la G.E.C.A ) per recuperar forces i llavors la baixada. Amb pendent, pedragosa, lliscosa, sense aturador...
Santa Magdalena
A l'arribada, la medalla de l'any passat, un piscolabis i ... no em vaig poder resisitir de fer una migdiada, a l'ombra perquè no e
m sentia les cames i el cos
m sentia les cames i el cos m'ho demanava.
Ginesta i farigola
Uff quins paratges, Saps de molt jovenet jo era minyo escolta sant jordi, i en una acampada que fem fer a Rupit, vem posar amb un lletrero amb el nom de cada salt i recordo molt be el salt de Sallent, per que nosaltres eram justament de Sallent ( Bages)
ResponEliminaAi, el jovent, què en sou de valents. M'han agradat molt els teus paisatges, però a mi fes-me caminar per les planes de l'interior o pels carrers de Barcelona. Una vegada, fa vint anys, em van dur a fer muntanya, i encara tinc mal a les cames :-) Que tinguis un bon final de setmana Joana.
ResponEliminaQuina enveja, nina.
ResponEliminaEspero què, amb la "planxa i pintura" que m'han de fer d'aquí res, pugui recuperar la forma i tornar a fe la cabra.
Qui sap si l'any vinent ens trobem allà!
Una mica de peneta que tot estigui tant sec, no?
Petonets dolços i aromatitzats de herbes boscanes
:¬)************
Sembla una excursió molt interessant, i això de les escletxes és espectacular. Ostres, quan llegia la descripció pensava 'mira aquesta la Joana si que en sap de pedres', fins que he vist que era un extracte d'una revista. No vull dir que no en sàpigues, però era un fragment molt tècnic!
ResponEliminaQuè xulo! Ja ho tinc apuntat per l'any que ve! Petonets guapa!
ResponEliminaOstres,ostres,ostres...perque ens ho fas aixó? perque ens fas dentetes? jolin que bonic i quins paisatges.........bon cap de setmana, envoltada de natura
ResponEliminaPrecioses imatges, Joana!
ResponEliminaQue renovada tornaries després d'aquesta immersió en la Natura. Ja t'imagino descansant tota relaxada amb l'aroma de ginesta i farigola. Mmmmm!
Una abraçada immensa
bona caminada
ResponEliminaben documentada
bones fotos
salut!!
Eiii això és una passada em relaxa i tot!
ResponEliminaMmmmmm! Sona molt agradable. Fa dies que tinc mono de natura. A veure si prospera i el cap de setmana que vé fem una caminada pel pirineu... El que més trobo a faltar és l'olor i el silenci d'aquests paratges... ai! Grans ciutats! :)
ResponEliminaTambé tinc una foto semblant del Salt del Sallent, les cingleres de Rupit i Tavertet són imponents sempre.
ResponEliminaL´any vinent, podré venir-hi amb moto?
ResponEliminaJo també hi vaig estar al Salt de Sallent, ja fa uns quants anys...impressionant. Amb tanta natura que respires no m'estranya aquesta tendresa que transmets amb paraules...sembla que estigui caminant al teu costat. Una excursió molt agradable!
ResponEliminaSalut!
Quina meravella d'excursió, el paissatge es precios i segur que la companyia ho va fer més agradable, ara que debies acabar ben feta caldo :-S
ResponEliminaPetonasos bonica!!!!
jo també la vaig fer un parell de vegades la lletissonada! però aquest any tenia altres plans. Hauré de tornar-hi l'any que bé.
ResponEliminaNomés de veure aquestes espectaculars imatges ja tinc "agulletes". Per cert, com es diu catalanament això de les agulletes?.
ResponEliminaquin cami mes maco,ostres.I aixo d anar a dormir com les gallines impresionant,no ho habia sentit mai.
ResponEliminaCurios ho del cantabric
Quins paisatges! Bona excursió... doncs una mica d'enveja si que fas. m'agrada molt la Garrotxa, però no he vist mai el Salt de Sallent ni les Escletxe s de la Freixeneda. M'ho apunto, per anar-hi.
ResponEliminaQuins records striper. I Rupit que bonic també!
ResponEliminaSóc addicta a la muntanya Paseante. Tots tenim alguna debilitat. I passejar per altres llocs també m'encisa! ;)
Posa't en forma Barbollaire I l'any que ve ...puges i pujarem com les cabres! ;)
Aissss Xexu Que no sóc experta en res, però per això hi ha els llibres i les enciclopèdies...
A veure si és veritat i ens hi trobem l'any que ve! Esther !
Aissss Mon. Tu també tens bonics paisatges a prop!
Sí Myt el bosc estava deliciosament perfumat!
Gràcies mq i benvingut/da!
I tant Cesc primer cansa i després relaxa!
B-612Has de desintoxicar-te de tant en tant ...
Veig que t'ho coneixes Joana !Un lloc preciós!
Em sembla molt que no podràs pujar-ho! Toy!
La fan cada primer de maig Tocat del cargol , si vols pots venir-hi!
jajajaj Jo mateixa ...la companyia...més de 1.000 persones ;)
Doncs l'any que ve... Strip!
Aisss dessmond que et van més les ensaïmades de Mallorca que el caminar...
A veure després de les consultes pertinents... El terme "agulleta" i "tireta" no és correcte en català. És un esbraonament, però s'ha de dir "estic esbraonat" o "estic cruixit".
Esbraonament ve del verb "esbraonar": Fer perdre el braó, el vigor, fatigar en alt grau. ;) Confio que et sigui útil!
Bé tampoc hi vaig anar tan d'hora, però sí més aviat! Ddriver !
Si ho visites t'agradarà carme !
Que passeu un bon diumenge!
Ei! Apunt lingüístic: em sembla que la traducció de "agujetas" és "fibladures" o "fiblades". El que sé del cert és que el cansament ha valgut la pena... Quins paisatges!!!
ResponEliminaGràcies per la teva consulta lingüística. Estar cruixit no pensava que volia dir això. No hi ha dies que no vagi a dormir que no sàpiga una cosa nova.
ResponEliminaaguarelix , Gràcies .Crec que fiblada és més en singular....Una fiblada de mal de cap i l'esbraonament o cruiximent és més tenir el cos adolorit...
ResponEliminaNo sóc lingüísta, per tant no n'estic del tot segura si fiblada és el terme que tradueix "les agulletes".
Dessmond A lo millor podem dir també que tenim "fiblades" al cos... ;)Necessitem assessorament lingüístic!
Caram Joana!!!!
ResponEliminaUns paisatges ben macos però soc més d'anar amb metro, jeje. Acabaria cruixida i amb fibladures!!!
;-)
Sembla un paissatge del senyor dels anells!!! :-o
ResponEliminacafeambllet , Bufff. Jo no podria viure sense respirar natura. Ja vaig viure 3 anys a Barcelona i vaig tornar cap a la muntanya. És allò que en castellà diuen: que la cabra tira al monte...
ResponEliminamenxu Realment sembla un lloc de fades! ben cert! i amb la pluja que ha caigut encara més!
No res, Joana... Només desitjar-te un bon inici de setmana i enviarte una abraçada... ara que estic una mica dropillo blogísticament parlant... ;-)))
ResponElimina