Foto d' Alex Zhavoronkovmúsica d'
Astor Piazzolla
Podem escoltar una cançó i ... associar-la amb una gran quantitat de sentiments. Ens pot fer trasbalsar el cor i el cos, esquinçar l'ànima.
*******
Aquests dies rellegeixo SEDA d'Alessandro Baricco, PLA i escolto tangos... Recordant una època que se'm va donar per aprendre a ballar-ne. Diuen del tango que hi ha tal sincronització en la parella que sembla que és un sol cos el que es mou...
Estètics ho són, els tangos, però s'han de saber ballar bé suposo, perquè si m'hi poso jo, ni estètica, ni un sol cos, ni res de res...
ResponEliminaOhhh m'agrada :)
ResponEliminaM'agradam'encanta el tango. Ballem
ResponEliminaBonics i difícils de ballar, oi?
ResponEliminaa mi no m'acaben d'agradar els tangos, encara que quan veus les parelles ballant és molt romàntic, sensual.
ResponEliminaTé alguna cosa veure'n ballar...tot aquell moviment de cames cap aquí i cap allà..i cap trepitjada ni cap nus!
ResponEliminaMai he sabut ballar. I mai m'han donat classes. Potser és l'hora d'aprendre'n??? Ja ho veurem. Un petó, Joana.
ResponEliminano se perque pero mai m´han entrat els tangos
ResponEliminaEscoltar tango em transmet emocions, ballar-lo me las fa viure.
ResponEliminapetons!
Els tangos m'agraden molt, és una música que et transporta. La música com les olors, també ens transporten a moments viscuts.
ResponEliminaTens una coseta per a tu a casa meva.
Astor Piazzolla el es el tango !! os lo recomiendo, un gran acordeonista, de los mas brillantes
ResponEliminaOh... Piazzola....
ResponEliminaEs genial... crec que tinc alguna penjada en el meu blog...
Es sensacional!!!!
Os recomiendo un libro precioso, MUSICA Y POESIA DEL TANGO, de Antonio Pau. Hay traducción al francés, pena que no la haya al catalán. Un saludo, Joana, y confío en que te gustará el libro. JJ
ResponEliminaQuina música més sensual, eh! Jo només sé que els argentins són l'hòstia. Sempre tenen l'adjectiu colpidor a la punta de la llengua. Un dia un em va dir, parlant del tango (ho deixo anar perquè sembla que ve a tomb), "el tango es arrebatador"... I va deixar l'última "r" vibrant una bona estona dins la seva boca, el tio!! hahaha, decididament són l'hòstia.
ResponEliminaem sembla una dansa super sensual.
ResponEliminam'ensenyaras a ballar tangos? el que passa es que virtualment es un xic dificil no?
ResponEliminaPassió, força, sensualitat, unió... molt diu un tango.
ResponEliminaM'encanta escoltar Astor Piazzolla! Ara, això de ballar, t'ho deixo per tu, que els peus del meu ballador quedarien una mica maltrets...
Bon cap de setmana, Joana!
Piazzola...
ResponEliminaMirades.
Tactes.
Sensualitats.
Força.
Passió.
Desig.
Un Tango diferent
(llàstima que sigui tan negat pel ball, sinó...)
Una abraçada i un petonet dolç amb reminiscències portenyes. :¬)**
Tu en saps de ballar tangos???, ondia, podries fer classes als Blocaires no???
ResponEliminaBon cap de setmana bonica!!!!
doncs jo diria... que només em surt bé el tango en horitzontal... catxis!!!!
ResponEliminapetons i llepades "del rio de la plata"!
sempre he tingut ganes d'aprendre... però mai m'he decidit
ResponEliminaUei bones!
ResponEliminaBe volia comentar-te que una amiga ha fet un videoclip de la meva cançó Boira i que l'he penjat al blogspot,
Aviam si t'hi pots passar i t'agrada :)
una abraçada molt forta!
Sempre m'ha agradat, el tango, però quan vam fer uns cursos de balls de saló ens vam quedar amb el txa txa txa, que quan arribava el tango s'acabava el curset, hehehe...
ResponEliminaMe encantó el libro y adoro el tango!
ResponEliminaMuak
Bufff, m'agradaria molt saber ballar un tango bé, em tornen boja aquests quan es mouen, però no me'n sento capaç! Petonets!
ResponEliminaEn el meu imaginari et veig més ballant un tango que una sardana. Més amb mitges de seda negra i sabates de taló d'agulla que amb espardenyes de vetes. Potser vaig errat.
ResponEliminaSeda em va agradar molt (tot i que hi ha gent que diu que és un bluf).
Que tinguis una bona setmana de Sant Jordi, Joana. (Em fot molt que el vostre llibre no estigui encara a les llibreries. Tinc ganes de tenir-lo.)
Em va agradar, Seda. Has vist la película? salutacions joana
ResponEliminaOh! Aquesta música, la vaig sentir en concert de tangos en un petit bar de Manresa. Em va agradar tant! Ja l'havia oblidat. L'he retrobat i ara la puc escoltar de nou més vegades. Gràcies, Joana!
ResponEliminaÀlex
M'encanta Piazzola. I Gotan Project.
ResponEliminaque bonic és el tango, que bonic... tot i que reconec que m'agrada més quan es balla que escoltar només la cançó. Sí, els cançons no em diuen gran cosa, però amb el ball ja és una altra cosa...
ResponEliminamoltes gràcies Joana i felicitats pel teu èxit amb el blog, realment no hi ha dia que no tinguis un munt de lectors,
ResponEliminadiuen que el tango és el ball més sensual que existeix,
una abraçada
Que bonic es el tango!
ResponEliminaM'agrada veure'l ballar bé, no com jo, que per molta bona intenció que tingui no en sé.
De fet el ball tot es bonic oi?
Una abraçada
Xexu,
ResponEliminaEt donc la raó!
Cesc,
Oooooh! ;)
Striper, I a mi! ;)
Carme,
S'han d'entrenar com tot!
Robertinhos,
A tu et va mé l'alambada...
Clint,
Malament si es nuen! ;)
Jordicine,
Comences?
Ddriver,
Catxis!
Antoni,
Bufff!
Gràcies Anna! :)
Tu ho has dit! Té la mà!
Eli,
Genial!
JJ,
Me lo apunto! Gracias!
Aguarelix,
M'encanta aquest adjectiu: arrebatador! ;)
Déjà,
Ho és!:)
Mon,
Som-hi? ;)
Myt,
És una música per escoltar i per ballar! Gràcies igualment!
Barbollaire,
Ho dius tot tu! i que bonic! ;)
Un curset on line?? Jo mateixa? Què passa amb el teu bloc???
Gatot,
Levitant? ;)
Abogada,
Mai és tard!
Pere,
Vist!
Arare,
has de pagar una mica més! jajaja
Gràcies , carolina!
Prova-ho! Zel!
Paseante,
Ui! L'imaginari...
gràcies!
Euria,
Em quedo amb el llibre! On et fiques?????
Espia,
gràcies!
Trapezista,
Fantàstics!
Nimue,
Potser és una de les coreografies més boniques!
Pere, A tu!
Mariaisabel,
què faríem sense música i sense ball??
Gràcies a tots ia totes!
Bona diada!
Si li he penjat un tango, a la meva dona, el missatge aquest hi és per quelcom. Haig de confiar-te que a vegades no em ve el gust de posar comentaris als blogs, potser de por que les paraules acabin per esdevenir automàtiques i es vuidin de llur sentit. Però et llegeixo, dona, i m'agrades . Gràcies per això i el teu últim comentari al meu blog que m'ha fet plaer. Un regal preciós.
ResponEliminaJoan, T'entenc. A vegades al llegir no sabem què dir.Jo també et llegeixo i no sempre et comento. Ens sentim aprop. Això és el que compta!
ResponEliminaGràcies per la teva petita reflexió!