Tornar

Tornar o no tornar. Escriure o restar en silenci. Pausa o activitat. Records o somnis. La rutina o les escapades. El tot o el no res. No m'agraden els extrems. M'agrada dosificar-me.

Les petites dosis, els espais, a cops silenciosos i a cops amb activitat frenètica.

Tinc tantes ganes de moure'm com de parlar, d'escoltar, de llegir. Tinc ganes d' escoltar música perquè no tinc el cor trist... només una mica buit.

Durant un temps no he pogut viatjar, allunyar-me. M'he dedicat a qui em necessitava. He oxigenat un cor fatigat. He empès un cos fràgil. He caminat al seu costat i l'he reconfortat.

Hi ha un moment a la vida en què la medicina no és capaç de donar solucions. El cos decideix la manera d'administrar l'energia vital. Els òrgans s'alternen per mantenir uns mínims, fins que sorgeix la descompensació i l'activitat s'apaga.

Es tanca una etapa i la vida continua oferint-nos tot allò que volem veure. La bellesa intacta ens tempta. Els instants tan vius ens aclaparen. La satisfacció d'haver donat i compartit ens treu l'aspror de la pèrdua.

I s'instal.la el record de qui vam estimar.

**********

Una abraçada a tots i a totes per ser-hi... Tan lluny i tan a prop alhora.

Gràcies!