dissabte, 15 de març del 2008

Pare

... Avui m'he despertat amb els refilets dels ocells... a casa ... al poble...
Avui tu no has pogut escoltar-los perquè ja dormies...
Ahir els seu cant i el seu alateig et van acompanyar en el teu últim viatge...
Avui els que t'estimem ja t'enyorem...
Descansa en pau!



El cant dels ocells - Piano

a

42 comentaris:

  1. Rita15/3/08 16:30

    Joana, maca... t'abraço ben fort, i et faig companyia.
    Un petó,

    ResponElimina
  2. Anònim15/3/08 17:40

    Buf... una forta abraçada m'has emocionat, sigues forta.

    ResponElimina
  3. Striper15/3/08 22:25

    Una abraçada nolt forta,

    ResponElimina
  4. Sergi16/3/08 2:27

    Oh Joana, he somrigut en veure que hi havia post teu per llegir, però m'acaba de canviar la cara totalment. Em sap greu, rep una fortíssima abraçada i tot l'alè que et calgui. Només tu ets capaç d'expressar amb aquesta tendresa fins i tot la situació més dolorosa.

    ResponElimina
  5. SHADOW16/3/08 2:34

    Ostres Joana, venia a escriure't que trobava a faltar els teus escrits... Em sap molt greu i t'envio la més forta de les abraçades. Si necessites res, truca'm a la porta: hi seré de seguida. Sigues forta. Petons

    ResponElimina
  6. Maite Fruitós16/3/08 4:31

    Joana, preciosa

    En aquests moments poques paraules consolen, però m'agradaria enviar-te una immensa abraçada i encomanar-te el pensament de que el que és present als nostres cors no pot morir mai.

    Sempre habitarem en alguns cors i els nostres cors seran habitats per aquells que no marxaran mai.

    Un petó

    ResponElimina
  7. Montse16/3/08 5:23

    Un petó ben fort. Joana.

    ResponElimina
  8. Esther16/3/08 6:04

    Joana, em sap molt de greu i t'envio una abraçada i molts petons. Ja saps on sóc pel que sigui bonica.

    ResponElimina
  9. ddriver16/3/08 6:51

    noia anims,

    ResponElimina
  10. escursó16/3/08 7:23

    Sotragades de la vida un cop mes reflexades en el mon virtual, una
    abraçada ben forta Joana.

    Petons.

    ResponElimina
  11. República B61216/3/08 9:58

    T'abraço Joana.

    ResponElimina
  12. Anònim16/3/08 11:17

    ei Joana una abraçada molt forta reina.

    ResponElimina
  13. Unknown16/3/08 13:09

    Una abraçada, i que des del cel escolti sempre els refilets dels seus ocells particulars, que sou valtrus, que ets tu...

    Molta força i una abraçada fraterna!

    ResponElimina
  14. Joan de Peiroton16/3/08 13:44

    Hem passat per aquestes estones, sé això que vol dir...Un pensament per a tu, i una abraçada molt forta.

    ResponElimina
  15. Unknown16/3/08 14:24

    Una abraçada!!

    ResponElimina
  16. zel16/3/08 14:41

    Preciosa, aquests dies, moltes penes hi ha escampades pels blogs, i per la vida real que hi ha al darrere, petons, reina, estima'l sempre, encara que no el vegis...Ell et fa companyia igualment, encara que ens diguin que no, no poden desaparéixer, senzillament, aquell amor no es pot perdre...

    ResponElimina
  17. Uribetty16/3/08 16:10

    Mai he sabut que dir en aquestes situacions i desgraciadament ara estic en la mateixa situació.
    Només puc dir que ànims i força.
    Una forta abraçada i un petó ben dolç.

    ResponElimina
  18. gatot16/3/08 23:31

    cap moment és el que toca, joana, i tots els moments -plegats- són instants intensos de la vida.

    petons.

    ResponElimina
  19. Robertinhos17/3/08 1:08

    Joana,

    una abraçada. Ho sento molt, però ja saps que a vegades, més val començar el viatge que malviure anclat mirant la sortida

    petonàs

    ResponElimina
  20. DooMMasteR17/3/08 1:59

    Una abraçada ben forta, bonica!
    T'acompanyo en el sentiment!

    ResponElimina
  21. Unknown17/3/08 2:43

    Endavant...

    ResponElimina
  22. Boira17/3/08 3:22

    Una abraçada ben forta!

    ResponElimina
  23. Clint17/3/08 3:39

    Un petonàs reina!

    ResponElimina
  24. Jordicine17/3/08 4:02

    Ho sento molt. Una forta abraçada. La teva tornada al blog és trista. Carai... Petons.

    ResponElimina
  25. Puji17/3/08 9:45

    Molts petons.

    ResponElimina
  26. Jobove - Reus17/3/08 11:09

    que la tristor no et deixi veure el maravellós que era, guardali un molt bon record, ell així ho voldria

    pel que et convingui ens tens a naltros que sempre et farem costat

    petonets maca

    ResponElimina
  27. Toy folloso17/3/08 12:57

    Un muscle més per si vols vessar una llàgrima; t´alleugerà la tristor recordar només els bons moments que heu passat plegats.

    ResponElimina
  28. Terra17/3/08 14:48

    M'has fet recordar i emocionar...Em sap molt greu Joana. Recorda sempre els bons moments..
    Una forta abraçada

    ResponElimina
  29. Anònim18/3/08 5:45

    La mort de veritat només arriba quan desapareixes en el record dels qui et van estimar. Estem amb tu Joana.

    ResponElimina
  30. Mon18/3/08 15:03

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  31. Mon18/3/08 15:05

    Joana maca, m'acabo de assebentar.... no tinc paraules.. una abraçada molt forta i anims....un petò sincer

    ResponElimina
  32. Tocat del cargol18/3/08 15:39

    El teu cor ara és la seva casa

    ResponElimina
  33. Mariaisabel19/3/08 17:10

    Joana, no tinc paraules, però desitjo que l'abraçada que t'envio arribi al teu cor com a mostra de amistat.
    Un petó

    ResponElimina
  34. Jo Mateixa20/3/08 12:19

    Bonica, no se que dir, no se com dir-ho, em sap molt de greu :-(

    Jo entrava, amb retard, per felicitar-te per el teu aniversari i fent un repàs he vist aquest post i ostres...m'he quedat muda.

    Una abraçada ben gran, ben dolça, ben forta.

    ResponElimina
  35. espiadimonis21/3/08 3:53

    Una abraçada de consol i condol, Joana

    ResponElimina
  36. Àlex Gómez Ribera22/3/08 12:48

    Ostres, he estat fora fins ara no ho he vist. Em sap greu. Costa entendre la vida sovint.

    Àlex

    ResponElimina
  37. Violette23/3/08 16:21

    Ho acabo de veure... Un petò molt fort, Joana.

    ResponElimina
  38. Joana23/3/08 16:29

    Una abraçada a tots i a totes , gràcies per aquesta escalforeta en moments de molta fred interior

    ResponElimina
  39. Viatger23/3/08 17:07

    Una forta abraçada Joana i ànims, ho acabo de llegir i imagino com et sents.

    ResponElimina
  40. El veí de dalt24/3/08 12:54

    Osti, acabo de tornar de vacacnes i em trobo amb aquest post...Espero que el meu condol et reconforti i t'escalfi una mica més encara. Un petonàs.

    ResponElimina
  41. el paseante25/3/08 17:43

    Hola Joana. Tinc un nus a la gola, potser perquè fumo massa, potser perquè sempre ens dones energia amb els teus comentaris i ara la necessites. Només sé dir-te que m'agrada molt haver pogut llegir a la filla que va tenir aquest home. I que espero que hagués pogut assaborir alguns d'aquests textos teus tan especials. Un petó.

    ResponElimina
  42. Joana26/3/08 10:18

    Viatger, Veí, Paseante ...Una abraçada i gràcies per ser-hi!

    ResponElimina