
Em vaig aturar i vaig encastar la meva cara als vidres...
De refiló la cua majestuosa negra i enlacada recollia les notes...
I vaig intuir el teu rostre, les teves mans i els teus dits... llargs, mentre s'escampava la melodia pel local... Aquell piano bar on cada nit tocaven música en viu.
I vaig endevinar uns ulls que , en la penombra, m'esguardaven...
I vaig saber que eres tu...
**********
Imagina que no hi ha cel,
és fàcil si ho intentes
Cap infern sota nosaltres,
sobre nostre només el cel.
Imagina tota la gent
vivint per el dia d'avui.
Imagina que no hi ha països.
No és fàcil de fer,
Res perquè matar o morir,
i tampoc cap religió.
Imagina a tota la gent
Vivint la vida en pau...!
Pots dir que sóc un somniador
però no sóc l'únic.
Confio que algun dia vulguis unir-te a
nosaltres i el món viurà unit...
imagina't sense cap possessió,
Em sorprendrà si pots,
Cap necessitat d'avidesa o fam
una germendat de l'home.
imagina tota la gent
compartint tot el món.
Podràs dir que sóc un somniador
però no sóc l'únic
Confio que algun dia t'uniràs a nosaltres,
i el món viurà unit!
John Lennon
Gracies...un petó
ResponEliminamolt maco,quina sort tenen alguns
ResponEliminaPer imaginar i desitjar, que no quedi! Si no, ja ens podem donar per perduts!
ResponEliminaUna dedicatòria preciosa i delicada!
Bon capde, Joana!
què maca la foto, molt tendre
ResponEliminala foto és preciosa! m'encanta. i els versos mig amagats a la penombra, es deixen entreveure seductorament.
ResponEliminaUn petó!
Noia m'agrada el poema el seu sentit, la foto ila canço un post total.
ResponEliminaM'encanta imagine de John Lenon, molt bona elecció. Un post molt tendre.
ResponEliminaUn petonet.
Doncs tens molta vista. Ja ja ja. M'agrada el jazz... en viu. Petons.
ResponEliminauns dies, una melodia, un piano de cua i el pianista, q mes vols? ;)
ResponEliminaCrec que t'agrada buscar sentiments (potser la nostàlgia antiga, potser la sensualitat futura) darrera els vidres. T'ho he llegit alguna altra vegada. També m'agrada tenir aquest joc de mirades.
ResponEliminaUn missatge encantador, com solen ser los de per aquí. Gràcies, Joana!
ResponEliminai de la passió amb que ens varem mirar van sorgir roses a les tecles del piano
ResponEliminaa mi m'ha fet pensar en els fabulosos baker boys...bé de fet en ella! jajaja
ResponEliminaBon capde!
Bonica la imatge de la foto, Joana, boniques les teves paraules.
ResponEliminaBon cap de setmanaaa!!!
bon cap de setmana....petons
ResponEliminaQue bonic, Joana, m'has fet fer un viatge que gairebé no torno, encantada a ca l'invisible. merci per les paraules...Molt bonic! Petons
ResponEliminaBoniques paraules, bonica música, Joana.
ResponEliminaQue passis un bon diumenge!
mmm.... Lenon acompanyat d'unes paraules tant tendres i encisadores... un gran post Joana!
ResponEliminaA tu Mon !
ResponEliminaGràcies ddriver!
Bon final de diumenge... Duschgel !
Sí Rosa, tendre!
Aisss aquesta penombra Mirielle ...
M'agrada que t'agradi Striper .
Imagine és una petita obra d'art, Boira !
Jo també el prefereixo en viu! Jordicine !
Res més Déjà !Un cap de setmana genial!
No deixa de ser un joc ... Paseante
A tu per passar Joan !
I arrels per sempre Robertinhos !
Ja em semblava ...que en ella ! Clint !
Bonica tu!!! Violette !
Gràcies Mon !
És un bloc fantàstic Zel !
Gràcies Arare I moltes FElicitats!!!!
Veig que t'agrada Lennon... Iruna
Bona nit a tothom!!