dimecres, 2 de gener del 2008

A l'altre costat


No us voldria confondre. La festa és a un costat. Allà on llueixen les taules ben parades per a despedir l'any, on hi ha l'orquestra, el caviar i el xampany.

Al voltant, el servei que , eficient fa possible el gaudi dels qui paguen.

A l'entrada, el guarda- roba. Els abrics de visó descansen del tràfec de les seves mestresses. Respiren dels perfums i de la dringadissa dels collarets.

A la cuina, els músics afinen els seus instruments. Atents al seu director aconseguiran acompassar els plats amb el ritual de notes dansant. Orfebreria a la taula.

I darrere la barra uns actors serveixen el còctel de benvinguda, que d'entrada, ningú vol...


Amb l'estómac buit, res d'alcohol... diuen, però al segon oferiment i amb la fred al cos s'hi llancen i n'agafen dos...

La línea que separa la festa del servei és invisible però hi és... I és fàcil traspassar-la.


" Unes mans pulcres d'ungles nacarades s'apropen a cada client. El somriure de purpurina, amable i servicial apaga l'ego del client, satisfet de sentir-se complagut.

Una cabellera lluent es passeja damunt la immaculada camisa blanca. Una camisa de tall italià amb un botó daurat a cada puny i unes sanefes davant el pit.

Alguns se la miren de cua d'ull, despistant a les seves empolaïnades senyores que per una nit es creuen les reines d'un reialme inventat, mentre atrafegades engoleixen a cullerades el caviar i deixen el carmí segellat a les copes de cristall...

Ella es belluga com una ploma pel local i serveix a la clientela avellutada, amb rolex i corbatins de setí.

Els seus malucs es mouen a bon pas. Avui ( pensa ) serà com una nit al gimnàs..."


L'orquestra entoma les campanades i els raïms i la bossa de serpentines transforma de nou als comensals. Disbauxa , petons i cava. Ara les copes van de dues en dues.

Les peces es succeiexen. Ara un vals, ara una polca i un txa-txa -txa... Balls llatins i algun bolero...

Les dames descansen els peus i arraconen les sabates sota la taula. I els més joves salten...

Els cavallers es treuen la corbata i s'arramanguen les mànigues. Dansen sense parar. Aquesta nit s'ho val, pel preu i per les calories ingerides... I ballen amb la veïna de la taula i amb l'amiga de la veïna i amb la jove, la xicota del seu fill, perquè ells encara en són , de joves i perquè avui és la nit de cap d'Any.

Riuen i dansen fins la matinada... Mentre el servei es fa invisible recollint plats i ampolles, copes i tasses. Ella es mou enmig de la disbauxa amb la seva cabellera lluent i la camisa de tall italià...

I sap que amb la mirada la conviden a ballar...

I somriu de nou a tothom que se la mira perquè ningú sap d'on ha sortit i com sempre aquesta nit tampoc es perd detall...
( Foto de denny Lee )

32 comentaris:

  1. Tu tampoc et vas perdre detall, eh? Em deus un bolero!

    ResponElimina
  2. ooh! sembla una fada padrina...

    ResponElimina
  3. Ohhhh quina magia debia flotar a l'ambient, cargat de glamour.

    ResponElimina
  4. Joana, em deus un ball! Estava a la cua esperant el torn, però la nit no era prou llarga.

    Un petonàs wapíssima!

    ResponElimina
  5. Carai, nina, serà el meu estat d'ànim però he vist en aquesta imatge, una representació del costat fosc...a l'espera de...

    En fi... coses meves...

    Un petonet dolç, nina

    ResponElimina
  6. Aquests ambient tan superficials, amb tots els respectes, no m'agraden. Només m'agrada ella... que entenc que estava allà de casualitat, en missió de servei. És un cap d'any artificial, per molts abrics, joies i perfums que hi hagués. Què feies allà ELLA?

    ResponElimina
  7. i a la porta el servei de taxi per quan estiguin farts i volguin tornar a casa

    ResponElimina
  8. escrius com una princesa, pero crec que sents amb la sensibilitat a flor de pell duna puta.
    mencantes.
    petons i bon any guapa

    ResponElimina
  9. m'agradat molt la descripció, semblava talment que jo fos ella.

    ResponElimina
  10. Ufff, massa paper d'embolicar regals per no acabar de saber ben bé que hi ha dintre la gent que per unes hores i a canvi d'un bon grapat de diners somien despertos. És el que toca? Hi ha tantes coses que tocarien la resta de l'any i no les fem...

    ResponElimina
  11. Ella sabia que aquella nit amb una simple mirada triomfaria. Se sentia observada... I desitjada!

    Bona entrada d'any!

    ResponElimina
  12. Molt visual. M'agrada.

    ResponElimina
  13. Expliques les coses de tal manera que és com si fos allà, mirant-ho tot des de dalt, des d'un lloc on ningú no em pot veure, però on jo no perdo detall. Increïble descripció.

    ResponElimina
  14. mmmm... doncs si hagués anat a aquest sopar... jo m'emporto la cambrera a ballar! :)
    petons i llepades d'any nou!

    ResponElimina
  15. M'ha agradat molt, com de costum!
    Bon any i una forta abraçada!

    ResponElimina
  16. Sembla una fotografia amb paraules.

    ResponElimina
  17. Sé de què parles!! (I que bé que ho dius!). Quantes vegades he somniat que amb la copa, aquella cambrera em donés també el seu telèfon, d'amagat, per poder quedar quan tanquin portes... :)

    ResponElimina
  18. Ella sí que en sap, observadora, volant per sobre de tot el que l'envolta. Molts somniaran amb ella aquesta nit, quan s'adormin d'esgotament, i continuaran sense saber qui és. L'encant i el misteri són una combinació d'allò més efectiva!

    ResponElimina
  19. Oh! Quina festa més chic. Ja es veu que el glamour no tothom el veu igual. Però el que importa potser més de tot és el misteri. El misteri sempre és irresistible. I ella és misteri en estat pur, un misteri que se sap bellugar i somriu, això si.

    ResponElimina
  20. I tu tampoc Veí...pel que he llegit. Ballem? ;)
    Per mi que ho era.. Nimue !
    Aisss... la màgia dansant...que bonic! Striper!
    Ja he fet les classes...quan vulguis robertinhos!;)
    Amic poeta jo hi posaria imatges de tots els colors...si?
    Observar.... Jordicine, és un vici!
    Cert ddriver I anaves molt mudat!!!! ;) Per cert Moltes Felicitats!!!!
    Ara m'heu matat amb aquest comentari Putas i princesasperò m'explaiaré en un comentari una mica extens...
    La relació entre observació i imaginació...." S'ha d'imaginar un bon relat i llavors procurar que els detalls semblin reals. A l'hora d'aconseguir que els detalls semblin reals, serveix d'ajuda que alguns ho siguin.
    ¿ Que importa que un detall sigui real o imaginari? El que importa és que el detall sembli real i que sigui, sens dubte, el millor detall per les circumstàncies relatades"...
    Gràcies Rosa!
    Salva també toca fixar-nos en el que hi ha a dins del paper d'embolicar i que molt sovint ni tan sols veiem!
    És clar que ho sabia... Doommaster i tu ho has captat perfectament.
    Gràcies Efe!
    Escanejar...Xexu!!!
    Prou que vas ballar ...Gatottota la nit....;)
    poeta Uri, també m'agraden els teus poemes...
    Benvingut Miquel casellas, m'agrada aquesta fotografia! Gràcies
    La copa B-612 et fa perdre el cap...
    Una mica de màgia, Dushgel també ens la podem permetre...Gràcies per la complicitat!
    Perquè el misteri... atrau... Carme! Gràcies wapa!
    Bona nit de Reis a tothom!!

    ResponElimina
  21. Una espurna de les antigues dones d'aigua s'ecola per entre els seus cabells...

    Una abraçada Joana!

    He tornat a tenir problemes informàtics i ara espero que durant forces mesos la màquina rutlli doncs és gairebé nova...

    Sempre és un plaer visitar-te, encara que he perdut el ritme amb tanta desconnexió.

    Bon any!!! A continuar caminant!!!

    ResponElimina
  22. Tondo ...El regalim de les teves paraules s'escola a les meves mans...
    El plaer és meu. Ens continuarem llegint.
    Una abraçada i molt bon any!

    ResponElimina
  23. S'escola per les teves mans per esdevenir part d'aquesta llum, d'aquesta energia :-))))

    ResponElimina
  24. Una petita crònica plena de detalls que la tornen gran. M'ha agradat molt.

    ResponElimina
  25. Una abraçada gran Paseante

    ResponElimina
  26. ella era observada pel pianista que la despullava amb la seva mirada....
    El que pot fer una nit davant un piano!

    ResponElimina
  27. De fet Mon estic convençuda que Ella va notar un calfred...com si algú li hagués tret molt suaument la camisa blanca...de tall italià... amb unes mans de pianista..

    ResponElimina
  28. Joan no se si saps lo llargs i sensuals
    que solen ser els dits d'un pianista....

    ResponElimina
  29. Mon...T'has menjat una "a"...

    ResponElimina
  30. Joana, no se si saps lo llargs i sensuals que son els dits d'un pianista, (tens raó perquè en Joan ja tindria que saber fins on han de ser de llargs i sensuals els dits....)

    ResponElimina