Es va acostar amb els ulls silenciosos. Jo estava recolzada al sofà... Un sofà de color clar
Foto de Robert Alvarez
abarrotat de coixins...
La música escampava les notes com petites gotes sortides d'un dispersor.
El menjador era una sala gran amb una estora de pèl llarg que convidava a ajeure-s'hi...
Era mitja tarda i per les escletxes de la persiana entrava el sol, a ratlles, desdibuixant-se per cada racó. Jo també tenia el cos de colors. La pell colrada per el sol d'estiu que ja donava la davallada. La temperatura s'havia aquietat amb les darreres pluges i els cossos agraïen la templança, tot i que bullien per dins...
Les tires del vestit blanc adornaven les meves espatlles i l'escot deixava entreveure el tou dels pits del color de l'or vell.
La seva pell desprenia l'aroma del desig. Els seus llavis, l'essència del silenci.
Va apartar la tauleta i em va convidar a descansar sobre el pelfut esponjós... però jo romania encastada en un racó del sofà entre coixins i teles... I uns ulls color d'avellana em seguien mirant, intentant desxifrar la barreja de colors que policromaven els meus, mentre les aspes del ventilador movien l'aire que acaronava els cossos... Cossos enfrescats en el joc de descobrir quin nou sabor havia estampat el sol d'estiu a la pell.
Foto feta a Palol de Revardit ( Gironès ) avui 7 /10/07
Era el gust de les magranes, les figues i les castanyes... Els colors de la tardor!
Deliciós!
ResponEliminapetons, amb olor a suc de figa. ;)
Ooooohhhh, quina foto, quina magrana, quina gana de tot i també de petons, mmmhhh les figues m'agraden amb bogeria! Petons també, bonica.
ResponEliminacolors, olors, mirades, gustos, sons... on vau deixar les paraules?
ResponEliminapetons i llepades tardorenques i acolorides!
Carai Joanita, quina magrana !
ResponEliminaConvida a desgranar-la i compartir-la amb un bon ví i una bona companya.És per a mi, el punt i final d'un post molt adient per la tardor.
Bona tardor amb fruits femenins...
definitivament, si no fos per la gastronomia no crec que poguera aguantar els canvis d'estació amb dignitat!
ResponEliminahmmmmmmmm...
ResponEliminaQuè bones les magranes! Recordo collir-ne de petit a la torre del meu avi.
ResponEliminaEntre olors i colors, entre estiu i tardor... Aquest post desprèn una gran tranquil·litat, una calma... és l'esquitx d'un instant fugaç amarat d'un sabor càlid...
ResponEliminaBuf! noia, les teves paraules m'han inspirat!! molt maco el post, de veritat!!
"... i quina sensació
ResponEliminala del tacte dels cossos
aromatitzats
amb els colors
dels fruits.
Golafreria
dels sentits
sota esguards lluents"
Bona dilluns, Joana
Hola Juani,
ResponEliminaVeig que ja has acabat les reformes, encara que he hagut d'anar al soterrani a buscar la música. ¡Posa-la a l'àtic dona!, que la vegi tothom. Per cert, recordo que quan sonava en R.C. a la discoteca, ens posàvem el got del cubata dintre dels pantalons i quan les tíes el notàven se n'anàven a l'altre costat i ¡allà les estàvem esperant! Quina nostàlgia dels 70....
Qué foto tan sugerente!
ResponEliminaUn petó Joana!
Ha provat la melmelada de figa, Antoni ? Una delícia! ;)
ResponEliminaSí Zel venen ganes de menjar-se-la...els ocells les picotegen...i s'esbardellen,catxis!
Calen... Gatot ? ;)
Aisss... Supertram ... Vi , companyia, fruits...per xalar...no? ;)Un petó!
Per això cal buscar alguna cosa per contrarrestar aquests maleïts canvis, Nimue ! ;)
Mmmmmmmmmmmm ... Arare...amb els llavis tenyits de vermell!
I per entretenir-se desgranant-les, Paseante !
No trobes que els colors de la tardor són...molt i molt càlids? , Iruna ...
I no ens empatxem mai! Barbollaire ! Bona setmana per a tu també! :)
Aixxx, Jo no ho sabia això...de tu... Ja t'avisaré... . Ens vam conèixer molts anys després...
I apetitosa... Carolina !
Bona setmana a tothom!
tinc la sensació de sempre dir-te el mateix! ;) però és que...ara m'has fet venir ganes de magrana!
ResponEliminaUmmm colors de la tardor, els seus sabors...l'olor al bosc humit. Es curios pero els fruits de la tardor tenen connotacions sexuals, magrana, castanya, figa..per mi
ResponEliminaMagrana...amb el vinet dolç..i una companyia tant dolça com el vi, o més. Tot un plaer per al gust, l'olfacte, el tacte, la vista...
ResponEliminaUn petó ben dolç.
Aquesta època en sporta molts de fruits saborosos. Ummm
ResponEliminaPreciós, plé de bons olors i colors.
ResponEliminaPetons
És que a tot li claves queixalada, noia!
ResponEliminaAixò sí que és un elogi a la tardor!
ResponEliminaDe castanyes ja n'he collit el bosc, però m'has recordat que he de comprar magranes!
a mi el fet de que torna el fred i l'hivern em deprimeix una mica, la veritat...amb lo bé que estava a la primavera i a l'estiu!
ResponEliminaper magranes, les de les mosses que es veuen amb temperatures més altes!
Si m'ho poses així... que sempre sigui tardor!
ResponElimina:-)
hola només xafardajem, salutacions des de Reus
ResponEliminaMmm: em fas posar famolenca famolenca :-)
ResponEliminaTot just ara acabo de descobrir la teva nova casa, tan bonica com la primera, si no més!
ResponEliminaA veure si reprenc el fil d'una vegada... ;-)
Molts petons!
Són refrescants, Clint ! .
ResponEliminaAixxx Mon Quin gran descobriments, deu ser el color? ;)
Un petó perfumat per a tu , Uribetty !.
Sempre treiem al suc de tot, em sembla a mi... J.M.Tibau .
Petons wapes!
Jo encara no he anat a buscar castanyes, Dushgel.En menjaré per Fires! I moniatos!!!
Aixxx Roberthinos ...Quina caloreta que fa!;)
O potser cal que ens ho mirem així... Tondo .
És casa vostra Té la mà maria Reus !
Doncs ja saps Cruella ! A menjar!!! ;)
Gràcies , Martí !Per venir ...Encara tinc na miqueta de cava! ;)
Passejant per Tarragona no en trobo gaires de magranes d'aquestes tant suggerents...
ResponElimina